Mor Amy Winehouse
La cantant britànica ja és llegenda després que el seu cos sense vida fos trobat al seu apartament
La cantant britànica Amy Winehouse va ser trobada morta ahir al seu apartament de Camden, al nord de Londres. El servei d'ambulàncies va rebre una trucada des del seu pis a les 16.45 h (hora peninsular espanyola), però quan van arribar els metges el seu cos ja no tenia vida. Tenia només 27 anys. Tot i que la policia no va concretar ahir les causes de la mort, el seu llarg currículum d'addiccions a les drogues dóna joc per a moltes especulacions. Sigui com sigui, s'ha apagat per sempre aquesta estrella fugaç de la música, amb una trajectòria discogràfica brevíssima (dos discos) però, això sí, una carrera personal intensa, controvertida i mediàtica. Amb la seva mort prematura, el seu mite ja és un dit i fet. La cultura popular, necessitada de llegendes noves i fresques, ja en té una d'immediata a qui venerar.
I és que el seu tràgic final estava cantat. Massa cantat. El mes passat, Winehouse va anular la seva gira europea (que a l'Estat espanyol l'hauria dut, el 8 de juliol, a Bilbao) després d'un polèmic concert a Belgrad. Com en tantíssimes altres ocasions, va pujar dalt de l'escenari serbi amb una hora de retard, totalment borratxa, amb un aspecte físic preocupant i sense esma per poder cantar ni dues estrofes seguides de les seves cançons. Desafinava escandalosament. I el públic la va escridassar sense compassió. No era això el que esperaven d'ella els seus fans?
Sí i no, o depèn. La morbositat per veure en directe els seus excessos, publicats a portada dia sí i dia també per la premsa sensacionalista, era tan poderós com la seva veu, virtuosa del soul i del funky, entronitzada mundialment a partir del seu segon disc, Back to Black (2006), pel qual va rebre sis nominacions als premis Grammy, de les quals va guanyar cinc. Tres anys abans, el 2003, havia publicat el seu àlbum de debut, Frank, amb el qual havia demostrat que la seva era una veu interessant i imponent, segons alguns crítics comparable a la de Sarah Vaughan. Alguns reconeixements ja apuntaven cap aquí, com el Brit Award a la millor artista britànica que va rebre el 2007.
Winehouse ha mort sense consolidar una carrera musical prometedora, potser la més reveladora dels primers anys del nou mil·lenni. I tot el que li faltava per dir als escenaris –molt– li ha sobrat de mala vida. Amy Jade Winehouse, nascuda a Londres el 1983 en una família jueva, no serà recordada només per la seva veu. La seva agitada vida personal, els seus recurrents problemes legals, la seva addicció a tota classe de drogues –en la seva cançó més coneguda, Rehab, proclama la seva rebel·lia per rehabilitar-se–, el seu mal caràcter autodestructiu –s'havia intentat suïcidar diversos cops– i molt agressiu, els seus flirtejos amb l'anorèxia... Banal i tràgica, un signe del nostre temps.
