La voluntat d'un poble

Com un riu sub­ter­rani, el cor­rent inde­pen­den­tista cada dia té més força. Els sen­ti­ments juguen el seu paper, la cul­tura i la tra­dició també, però és l'àmbit econòmic el que pot ser deter­mi­nant, tant per als ciu­ta­dans de Cata­lu­nya, que podrien millo­rar la seva qua­li­tat de vida, com per a la resta d'euro­peus, que veu­rien Cata­lu­nya com un estat del sud que pot apor­tar i no només ser sub­ven­ci­o­nat.

La UE avui ja observa amb atenció l'esforç de la Gene­ra­li­tat per reta­llar des­pe­ses i superar la crisi econòmica. L'esforç del govern català per reta­llar un 10% de les des­pe­ses, men­tre l'Estat espa­nyol està sota sos­pita en els mer­cats és una molt bona acti­tud que ja ha estat ben valo­rada a Brus­sel·les.

El govern d'Artur Mas està fent els deu­res, i és que el pre­si­dent sap com recu­pe­rar la inter­lo­cució al màxim nivell amb la UE, tal com feia Jordi Pujol per defen­sar els interes­sos de Cata­lu­nya. Mas inten­si­fi­carà les rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals men­tre els empre­sa­ris cata­lans segui­ran ampli­ant els seus mer­cats.

L'últim rànquing fet públic per Brus­sel·les exposa que si Cata­lu­nya fos un estat seria el setè més ric d'Europa. Com­pa­rant el PIB català amb el dels 27 Estats de la UE, que­da­ria dar­rere de Luxem­burg, Holanda, Irlanda, Àustria, Dina­marca i Suècia. Tot i això, Cata­lu­nya va per­dent posi­ci­ons men­tre segueix con­vi­vint amb Espa­nya com una regió, com una comu­ni­tat autònoma. Ser com­pe­ti­tiu, exis­tir al món i ser soli­dari amb Europa només depèn de la volun­tat del poble.