Una privatització aeroportuària que es queda a mitges

El govern espanyol ha anunciat nou mesures de reactivació econòmica que han agafat per sorpresa fins i tot a aquells que, com el Partit Popular, es queixaven de la inoperància absoluta de l'administració per aturar la crisi del deute sobirà. Són mesures importants, però de qualitat desigual. Algunes tindran efectes notables, altres s'han quedat a mig camí i unes altres seran inútils. Però totes les mesures quedaran anul·lades si es retarda la seva aplicació per diversos motius, entre els quals el llarg cicle de vacances de desembre, o si queden empantanegades en el joc polític. L'economia d'Espanya, com la de Catalunya, viu uns moments crítics. La precipitació pot ser suïcida, cert; però també ho serien els dubtes. Aquestes mesures han de servir per sanejar i ordenar l'economia, però amb això no n'hi haurà prou per solucionar els greus problemes que s'arrosseguen des de fa anys i que no s'han volgut solucionar per una estranya paràlisi que enfonsa les arrels en la ideologia i el càlcul electoral. En economia, com en medicina, com més es tarda en administrar el remei, pitjor per al malalt. Sembla que el govern espanyol ha decidit abandonar els experiments sostenibles i apostar per les fórmules eficaces.

D'entre totes les mesures que proposa Zapatero i que segons està previst aprovarà el Consell de Ministres aquest divendres, n'hi ha una que destaca, i ho fa perquè s'ha quedat a mitges: la privatització parcial dels aeroports de Barcelona i de Madrid. S'ha de recordar que el model aeroportuari de l'Estat espanyol, centralista, és únic al món. Fer que els interessos polítics i una tronada concepció de l'Estat prevalguin sobre la lògica econòmica només pot passar en un territori que, en els moments més paroxístics de la bombolla immobiliària, es va arribar a creure que era més potent que França. Els aeroports es privatitzen, però es privatitzen poc. L'Estat continuarà tenint l'última paraula. I, per tant, el de Barcelona continuarà supeditat als interessos del de Madrid. Aquesta sí que és una autèntica trava per al desenvolupament del nostre país. El que hauria de fer el govern espanyol és privatitzar totalment els aeroports, i deixar que els socis i la lògica del mercat reordenessin els fluxos comercials i el trànsit de passatgers. Però, pel que es veu, Zapatero continua sent esclau de la seva ideologia, que considera sospitosa qualsevol iniciativa privada. Privatitzar del tot els aeroports permetria que l'administració rebés uns diners dels quals va molt necessitada per aturar la intranquil·litat dels mercats (i dels socis europeus, particularment d'Alemanya) i a més permetria tenir unes instal·lacions més eficients.