Pretextos

Perdonin que hi insisteixi, però veig que la crisi s'està convertint en un gran pretext perquè institucions, entitats, administracions i governs deixin de fer allò que, en temps de bonança i prosperitat, ja els feia mandra de fer. L'exemple més immediat que se m'acut és el del català. Per aquells que diuen que són bilingües, però que en realitat pensen en una sola llengua que no és precisament la del nostre país, qualsevol quantitat esmerçada en la defensa del català és un malbaratament, una despreocupació per les coses que realment interessen a la gent, com ara la sortida de la crisi econòmica. Perdonin, la bombolla immobiliària va ser culpa del català o més aviat de la combinació de l'estupidesa, la cobdícia i la ineptitud a parts iguals? Per què qualsevol acció en favor de l'espanyol és aplaudida, també des de Catalunya, i en canvi si es defensa el nostre idioma s'aixeca un cor que ens acusa d'anar encegats amb la barretina? El penúltim exemple (penúltim, perquè n'hi haurà més) és la iniciativa legislativa popular perquè es pugui constituir un espai audiovisual comunicatiu en català. És a dir, perquè TVC arribi al País València sense traves ni travetes. El govern espanyol va vetar aquesta iniciativa, avalada per més de 600.000 persones, al·legant la crisi. Sembla que fer aquest espai requeriria demanar més crèdits. I quan les vaques grasses pasturaven pels carrers, per què no es va fer? L'argument és tan feble, tant de per riure, tant de nyigui-nyogui, que la mesa del Congrés ha demanat al govern espanyol que almenys es treballi una mica més els pretextos.