Palestina sí i Catalunya no?
Sant Pare: No tardareu a visitar-nos a Barcelona, la nostra capital, per consagrar-hi solemnement el temple expiatori de la Sagrada Família, obra de l'arquitecte catòlic Antoni Gaudí. Com tantes altres d'Europa, la nació catalana, tradicionalment catòlica, aquestes darreres dècades s'ha anat allunyant pregonament de la fe cristiana. Fet i fet, no sent massa ganes d'acompanyar-vos en els actes que són la raó de la vostra presència. Entre d'altres motius, els decep el que consideren una contradicció entre els principis de la doctrina social catòlica i el capteniment dels òrgans del Vaticà.
Per una banda, el govern pontifici de l'Església ha tendit a adaptar-se als fets consumats. És a dir, en lloc d'establir d'antuvi els drets i els valors dels pobles, ha tendit a deixar que sigui la mateixa evolució dels fets la que li marqui la ruta. En el tema que ens preocupa, només ha reconegut el dret a l'autodeterminació quan aquest ja havia estat en alguna mesura conquerit i reconegut per la comunitat internacional.
Per un altra, però, des del pontificat del Servent de Déu Joan Pau II ha anat confegint un sistema doctrinal segons el qual als pobles i a les nacions els és reconegut el dret a cercar la forma d'organització política que els doni la capacitat de satisfer més plenitud i dignitat llurs necessitats i aspiracions; sembla que els drets de les nacions i els pobles passen per damunt dels drets dels estats: la gent històricament identificable passa al davant de les creacions humanes. I doncs no ens estranya que la Santa Seu hagi declarat més d'una vegada el dret dels kosovars i dels palestins a l'entitat i organització estatals. No solament no ens estranya, sinó que ens porta una alenada d'esperança.
Bé sabem que la diplomàcia vaticana sovint ha d'acceptar les condicions injustes establertes per les forces polítiques hegemòniques en cada regió del món; també acceptem que el procés pel qual una nació accedeix a aquella independència que va vinculada als estats d'aquest món és llarg i, moltes vegades, ple de giragonses.
Els catòlics catalans, arran d'aquesta visita que ens feu, només us volem demanar que no deixeu que els interessos polítics continuïn impedint, contradient-la, l'aplicació de la doctrina social i política catòlica recent. Clar i català: voldríem i us demanem que ens digueu si l'Església i el Vaticà reconeixen als catalans el dret que repetidament han reconegut a kosovars i a palestins (en aquest darrer cas, per la vostra boca). I no és pas que pensem que els nostres drets naturals depenguin del reconeixement catòlic; però aquest reconeixement ens ajudaria; i molt.