Benet XVI, res de nou?

La vinguda del papa Benet a Barcelona pot tenir moltes lectures i moltes interpretacions, segons les opcions personals.

En una qüestió sí que tots coincidirem. És en la resposta a aquests interrogants: ha dit res de nou el Papa? Tots els seus missatges –siguin dits en llatí, català o castellà– han aportat res que no sabéssim ja?

Com sempre, ha defensat els valors de la família tradicional, el dret a la vida des del moment de la concepció. Ha condemnat tota mena d'avortament i d'eutanàsia. Ha pregonat que la dona trobi a casa i a la feina la seva pròpia realització. En definitiva, Benet XVI ha vingut a reafirmar la doctrina més tradicional i dogmàtica de l'església catòlica.

En canvi, no ha dit ni una paraula contra la injustícia del neocapitalisme més ferotge que porta tantes persones a la misèria. Ni una paraula contra la pena de mort, ni contra els abusos de la pederàstia, ni a favor de les llibertats personals i nacionals, ni una paraula en defensa de l'estat del benestar, ni de la justícia social, ni de la igualtat de la dona a l'església, ni de la lluita contra tota opressió física i moral... És una llàstima, papa Benet, desaprofitar l'oportunitat que Catalunya us brindava de concretar el sentit profund de l'evangeli en el difícil moment actual.

Hi ha hagut, això sí, una novetat en les paraules de Benet XVI. Les ha dit responent a una pregunta de la periodista de la cadena Cope i d'Intereconomía Paloma Gómez Borrero: “A Espanya ha nascut una laïcitat, un anticlericalisme, un secularisme agressiu com en els anys trenta”. Qui li explica al Papa la situació de la nostra societat? Tots sabem que l'Opus i l'ultraconservador Rouco Varela actuen de mediadors davant el Vaticà. Ja està tot dit.

És inexplicable i totalment injust que compari un món com el nostre amb la societat de preguerra. Aquestes declaracions serviran, com a mínim, per encoratjar tots aquells que encara enyoren el nacionalcatolicisme.