Ofenses (1)

En només dos dies la campanya electoral ha fet aflorar dues ofenses d'alçada. Com dos campanars. No ofèn qui vol, sinó qui pot, deien abans. Els polítics catalans deuen ser molt importants. La primera canonada ha estat del president Montilla, que s'ha atrevit a dir que “al País Valencià es parla català”. Ha estat el mateix president de la Generalitat Valenciana qui li ha contestat. Segons Francisco Camps, l'afirmació és “inacceptable i intolerable”. Encara més, “un atemptat contra les senyes d'identitat valencianes”. Camps hauria de mirar-se el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola i veure què en diu. La seva definició és també tot un atemptat, perquè confirma les tesis del candidat del PSC. Per què Montilla ofèn i la RAE, no? Misteris. I més encara, per què atempta contra les senyes d'identitat valencianes dir que parlen català i no que parlen castellà o espanyol? Per què el castellà no és també “valencià”? Els moros de Sogorb eren muts? I per què el govern valencià ho fa gairebé tot en la llengua que no l'identifica?