Desclot
Segona castanya
La gran sotragada d'aquestes eleccions era un secret compartit per tota la humanitat i part del Vallès. El bac d'Esquerra era inevitable. Joan Puigcercós demanava a tot el santoral que no fos cruel, i li ha contestat sant Antoni de Gavarda. Si no en vols una, dues, Joanot. Perdre 11 diputats i la meitat dels vots és una derrota sense pal·liatius. Aspra i agra. N'hi ha per prendre'n nota, però Esquerra ha demostrat amb escreix que és incapaç de rectificar. Per entendre la corrosió de la fins ara única referència de l'independentisme polític només cal fer dues ullades. La primera, al càrrec de secretari general: Heribert Barrera, Joan Hortalà, Àngel Colom, Josep-Lluís Carod-Rovira... On són i com són? La segona, als resultats del darrer congrés. S'hi van presentar quatre opcions: Puigcercós, Carod, Joan Carretero i Uriel Bertran. On són els perdedors? Què ha passat amb els crítics? Hi ha l'error, hi ha la corrosió i hi ha la possibilitat de rectificar. Això ho entén algú dins el partit més desconfiat dels Països Catalans?
