Wikileaks i la llibertat

Reconec que encara no tinc clar què pense de Julian Assenge, de Wikileaks i dels seus mètodes. Però d'una cosa no en tinc cap dubte: l'atac desencadenat pels Estats Units contra ells és un atac frontal a totes les nostres llibertats. En conseqüència això no ho pot tapar la discussió, legítima i important, sobre si les coses s'han de fer a la manera que ho fa Wikileaks o no. 

Hi ha qui s'indigna pel fet que es facen públics informes que són, d'entrada, confidencials. Hi ha qui dubta que això puga ser usat periodísticament. I hi ha qui alerta que es posen en perill les bases de la diplomàcia entre els estats o fins i tot la pau mundial.

Tots ells són arguments que mereixen ser considerats. Personalment no crec que es puga criticar que es facen públics documents confidencials. La història sencera del periodisme no és res més que un permanent joc entre qui vol amagar informació i qui intenta publicar-la. I el nucli del problema es va aclarir fa segles, quan va quedar clar que el criteri no era la discussió sobre si són confidencials sinó sobre si són rellevants o no. I ho són.

L'ús periodístic dels mateixos és un poc més complicat. Perquè Wikileaks al cap i a la fi el que ha fet és crear una forma fàcil de filtrar informació. És un intermediari, en definitiva, que protegeix millor que mai abans l'autor de la filtració. Però aquesta protecció també veta l'accés a la font i el contrast i ací és on jo tinc els dubtes més grans sobre l'eficàcia del mètode. Si bé és cert que la reacció dels Estats Units confirma de forma indubtable que aquells documents són reals, no hi ha cap gola profunda al darrere amb qui contrastar, a qui preguntar.

L'argument que erosiona la base de la convivència o amenaça la pau mundial em sembla finalment ridícul, aquest sí. Els diplomàtics no són babaus i més val que no els tractem com a tals.

Dit tot això, mai s'havia vist a internet un intent tan brutal i coordinat de fer fora de la xarxa algú. I en un espai que és sinònim de llibertat i lliure circulació d'idees i informació, la gravetat de l'atac estalvia dubtes. Defensar Wikileaks és ara mateix per això un imperatiu moral. Fins i tot si s'equivoquen en els seus mètodes.