Busquets i la Sagrada Família

El Punt i algun altre diari varen publicar que el motiu de la Sagrada Família que havia escollit el papa Benet XVI com a nadala era el grup del naixement de l'escultor Jaume Busquets (1903-1968). A hores d'ara la imatge d'aquesta bella escultura haurà arribat a tot el món i sembla oportú, doncs, explicar la trajectòria de l'artista i especialment la seva contribució a la nostra nova basílica.

Jaume va ser el germà petit dels artistes noucentistes gironins Josep Maria i Lluís Busquets, que als anys vint fundaren La Galeria de Bells Oficis, on dissenyaven interiors, mobles i objectes artístics a la vegada que organitzaven exposicions, concerts i lectures al seu local de la Rambla. L'Ajuntament de Girona va dedicar-los una exposició l'any 1996.

Va a Barcelona als 15 anys a completar la seva formació però també a treballar per guanyar-se la vida. Treballa amb Darius Vilàs, que va ressuscitar la pintura al fresc i els vitralls amb el llavors denominat estil modern. Jaume ajuda el mestre en la confecció dels vitralls de la cripta de la Sagrada Família. Aquí coneix Gaudí, que ja fa més de 30 anys que es dedica a la construcció del temple.

El 1923 es crea els Amics de l'Art Litúrgic com una secció del Cercle Artístic de Sant Lluc.

Mn. Manuel Trens, director del Museu Diocesà i consiliari del Cercle de Sant Lluc, n'és l'impulsor. Busquets, amb 20 anys, és membre de la junta. El moviment a favor de l'art litúrgic feia uns quants anys que treballava amb la idea que s'havia de posar fi al mal gust en la decoració de les esglésies, objectes i vestuari sagrats. Els Amics de l'Art Litúrgic compten amb arquitectes, pintors, decoradors, escultors... Busquets participa en l'organització d'exposicions que aquesta associació promou i també en la redacció dels Anuaris d'Art Litúrgic, on també hi ha abundants obres de Gaudí. Aquí torna a trobar-se amb l'arquitecte, que li recomana posar-se al servei de l'art litúrgic. El 1926 mor Gaudí, i Amics de l'Art Litúrgic organitza una exposició sobre la seva obra. El 1931 Jaume organitza al Cercle Artístic de Sant Lluc l'exposició El pessebre antic i modern, amb pessebres des del Renaixement fins a composicions d'artistes companys seus.

L'activitat de Busquets no es limita a l'art litúrgic. Aviat destaca com a dibuixant en la revista D'ací, d'allà, i sobretot com a artista dins el corrent decorativista noucentista i d'art déco, en què assoleix els seus èxits més notables (dues medalles d'or en l'Exposició d'Arts Decoratives de París de l'any 1925, una altra medalla d'or en l'Exposició Internacional de Barcelona a Montjuïc el 29) i amb diverses col·laboracions amb Santiago Marco, president del FAD. També fou el primer director de l'Escola Massana del 1929 al 39, on va aplegar els millors especialistes artesanals que realitzaren un ensenyament pioner, recordat pels seus deixebles i continuadors de l'escola. El crític d'art F.-P. Verrié –que en fou alumne– afirma que Jaume Busquets revelà tenir una extraordinària intuïció pedagògica i una gran capacitat artística (Programa Exposició del 82 de La Caixa L'Escola Massana en el temps de Jaume Busquets).

Per Busquets com per molts, la revolució i la guerra varen significar un trauma. Al dolor per la pèrdua de familiars i amics s'hi afegia el produït per la destrucció d'esglésies, algunes amb obres seves com ara la del santuari de la Salut de Sabadell. Sens dubte aquests fets influïren en el viratge que prengué el seu treball artístic amb una dedicació quasi total a l'art religiós i a la decoració d'esglésies destruïdes i també de moltes de noves.

Malgrat els anys que es portaven, podem parlar d'amistat entre Gaudí i Busquets. També de coincidència d'idees quant a la necessitat de la renovació litúrgica. No és d'estranyar que Gaudí volgués que Jaume realitzés algunes de les principals escultures del seu temple. Entre d'altres també va fer la marededéu de la façana de la catedral de Girona. Sobre les escultures de Busquets, Trens diu: “Es troba en el punt dolç entre el Renaixement i aquell sempitern barroc que a les imatges les fa bategar i explicitar-se”. No es tracta d'escultures singulars com les que estan en un museu, formen part d'un conjunt ideat i construït en maqueta per Gaudí.

Busquets realitzà un conjunt del naixement realment admirable. El nen Jesús dins un cabàs d'artesà, la Mare de Déu i sant Josep. No hi manquen el bou i la mula. Es notava que a Busquets li agradaven els pessebres, ja que es tracta d'unes grans figures de pessebre. Si pretenia fer art popular ho va aconseguir. La imatge es col·locà el dia de Sant Josep del 1958 en una cerimònia en què cantaren els antics escolans de Montserrat. També hi assistiren el director i molts empleats del Banc de Bilbao i les seves famílies, ja que havien finançat l'estàtua.

Uns anys més tard va fer el grup de l'Anunciació de l'àngel a Maria. Una Verge resant inclinada, un jove i bell àngel la cobreix amb la mà dreta i amb els ulls aclucats. El grup està situat a l'ogiva, davant la rosa del finestral prop dels signes del zodíac que constaten la cronologia del naixement. Es col·locà el 24 març del 1966, festivitat de Sant Gabriel, patró de la radiodifusió, ja que l'havien finançat les emissores de ràdio de Catalunya.

Encara una tercera obra de Busquets hi ha a la cripta de la Sagrada Família, col·locada el 1962, la Mare de Déu del Carme, a la capella del mateix nom sobre la tomba d'Antoni Gaudí. Aquest tenia molta devoció a la Mare de Déu del Carme i va voler ser enterrat en un lloc sota la seva advocació.

Busquets tenia molt d'interès en la feina de la Sagrada Família. Ja greument malalt va traslladar-se a Barcelona des de Girona, on en emmalaltir havia anat a viure amb les seves nebodes. Volia enllestir el grup de l'Anunciació, com així va fer.