Estudiar en català
La sentència del Tribunal Suprem contra la immersió lingüística no és només fruit de l'espanyolisme ranci que somnia lascivament a sepultar el català. El model educatiu del país no l'ha castrat únicament la tossuderia de Convivència Cívica Catalana i el seu capitost Francisco Caja (antic professor meu d'estètica a la Universitat de Barcelona, on, per cert, no el vaig sentir mai protestar perquè aquesta nobilíssima assignatura de la nostra disciplina, tot i tenir tres grups diferents, només es pogués cursar en una sola llengua que ja deuen endevinar). No és això, companys. Cal recordar que aquesta sentència es basa primordialment en la idea que els pares puguin triar la llengua vehicular en l'educació dels seus fills. I aquí és on rau l'autèntica tragèdia. Cap sistema educatiu seriós hauria de tenir com a referència els pares dels alumnes. Parlin amb qualsevol mestre i triïn a l'atzar la disciplina; els nostres professors tenen molts menys problemes amb uns alumnes encara per esculpir que amb uns progenitors superbs, fets i drets, que volen imposar-los les pautes de la seva feina amb una grolleria sense mesura.
Quan es parla d'ensenyament, tothom es permet alliçonar ex cathedra alumnes i mestres, oblidant sovint la indolència dels pares en allò que té relació amb els continguts curriculars dels seus nens. Hi ha ben pocs ciutadans que es parin a mirar què diu al llibre d'història o de literatura que es mengen els seus cadells. En canvi, tenen energies suficients per denunciar els professors quan són massa exigents amb la seva quitxalla consentida o no els ensenyen la seva matèria com ells voldrien.
Als pares, llibertat de triar? En educació, ja em dispensaran, que no triïn ni el color de la llibreta. Qui ha de dir allò que s'ensenya és la comunitat educativa i els responsables polítics que hem escollit per fer-ho. Fet això, els ciutadans ja sabrem triar quina és la millor oferta per als nostres fills. Però de moment fem-nos un favor a tots; a banda d'exiliar psicòlegs i pedagogs de l'escola, alliberem els nens d'aquests pares tan il·lustrats als quals fa tanta pena que els seus fills siguin fatalment obligats a estudiar en català...
