Qui s'acosta a qui?

En el festeig aquest que Portabella està fent amb Laporta tothom dóna per fet que és l'expresident del Barça qui s'acosta a ERC. No els falta raó. Laporta és l'home-cartell que no només ha fet possible que Solidaritat per la Independència existís i tragués quatre diputats al Parlament sinó que, a més, és l'home-cartell que l'ha dinamitat. I ara resulta que Uriel Bertran i Alfons López Tena eren simples instruments –per no dir titelles– que ha utilitzat en la seva meteòrica carrera política. De fet, Solidaritat era –i potser és– una coalició d'interessos (el de Bertran contra ERC, el de López Tena contra CiU, i el de Laporta a favor de Laporta) que ara té el repte de demostrar que té futur sense un home que, quinze dies després del 28-N, ja deia que volia ser alcalde de Barcelona. Portabella també ho vol ser. Alcalde i, diuen, president d'ERC. D'un partit que després de vuitanta anys d'existència només ha estat capaç de treure 10 diputats en les darreres eleccions al Parlament; mentre que Solidaritat, creada només dos mesos abans de les eleccions, en va treure 4. Per això ara jo no sé si és Laporta que s'acosta a Portabella, Portabella que s'acosta a Laporta, Laporta que s'acosta a ERC o ERC que s'acosta a Laporta. A Barcelona, a les eleccions al Parlament del 2006, ERC va obtenir el 12% dels vots. El novembre passat, un 6%. A les municipals, està clar, Portabella patirà. Però amb Laporta de dos ja és una altra cosa. Només corre un perill. I és que al cap de dos mesos l'expresident se n'hagi cansat una altre cop i, amb un cartell tan gran com té, decideixi presentar-se a les eleccions generals. Per anar a declarar la independència al Congrés, és clar.