Articles

Xocolata espessa

Iniesta tallant patates

Fa uns mesos un company de feina em va enredar i tots dos vam llogar un hort per reprendre el contacte amb la natura i sortir de la jungla d'asfalt que ens ofega cada cop més.

Guiats pels consells dels altres hortolans que es fan un fart de riure amb nosaltres, hem començat a gaudir del plaer de cultivar les nostres pròpies verdures i hortalisses. Per Sant Josep, segons les recomanacions dels savis esmentats, tocava sembrar patates, i ens hi vam posar. “Les heu de tallar” van dir. Com que sóc un urbanita 2.0, vaig córrer al Youtube per assabentar-me de com s'havia de fer. Vaig trobar un vídeo genial d'un pagès valencià en un mercat, que ho explicava molt bé (http://ves.cat/axlA) però vaig trobar alhora quelcom desagradable: més de la meitat dels comentaris al vídeo eren per queixar-se pel fet que el pagès parlés català. De l'educat “en español por favor” al no tan educat “Que idioma del coño es ese?”.

Vaig quedar-me esmaperdut davant de la pantalla de l'ordinador. Si un vídeo tan inofensiu i sense cap càrrega política com el d'un iaio tallant patates desperta l'ira espanyola, quin espai queda per a la famosa pedagogia que tant es predica a Catalunya?

Trasbalsat per l'episodi vaig decidir penjar el vídeo al Facebook, on vaig trobar-me amb un missatge del futbolista Andrés Iniesta que em va tornar l'esperança. L'estrella barcelonista declarava al seu Facebook que començaria a escriure en català al seu mur, i que aviat s'animaria també a respondre preguntes en català a les rodes de premsa. Vaig sentir una gran alegria. No està tot perdut si més gent com l'Iniesta fan aquest pas.

Em va durar poc la felicitat. Vaig cometre l'equivocació d'anar a mirar els comentaris al missatge del jugador del Barça. A banda de les nombroses mostres de suport dels seus fans de Catalunya, es podien llegir un reguitzell de comentaris semblants als del vídeo del pagès. Des del “pues ahora mismo te borro como amigo” fins al “no me jodas, Andrés, que tu eres de Fuentealbilla!”. Els missatges més grollers van ser més tard eliminats, sortosament.

La conclusió, malauradament, és que poca cosa es pot fer per fer-nos entendre més enllà de la Franja. Més val esmerçar els nostres esforços a explicar-nos a Europa, Àsia o l'altra banda de l'Atlàntic. Tal com fa Matthew Tree en el seu nou llibre que recull els seus articles a la premsa estrangera i a mitjans catalans escrits en anglès, publicat alhora en català (Com explicar aquest país als estrangers, Columna) i en anglès (Barcelona, Catalonia: a view from the inside, Cookwood Press). Una gran feina.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.