Mas, Pujol, Duran i el 10-A

El president Artur Mas ja va desfullar la margarida dies enrere i va anunciar que havia votat anticipadament en la consulta sobre la independència que se celebra avui a Barcelona. Mas ho va explicar l'endemà que l'expresident Jordi Pujol hagués fet saber no només que havia votat anticipadament, sinó també que havia dit que sí. I al llarg d'aquesta setmana hem anat sabent amb comptagotes el que feien uns i altres. Uns consellers han votat anticipadament, uns altres ho faran avui i uns altres ja han dit que no en volien saber res. La qüestió és, per tant, que en aquesta consulta d'avui –a Barcelona i en una vintena de llocs més, que hi ha vida més enllà de la capital– hi ha tres tipus d'electors: en primer lloc, els que hi aniran, votaran i es faran una foto contents de poder posar una papereta a l'urna en una consulta com aquesta, tan simbòlica i històrica com legalment intranscendent. Després hi ha aquells que, com Duran i Lleida i Núria de Gispert (i dic els dos primers noms que em vénen al cap, i que siguin d'UDC és casualitat), es quedaran a casa asseguts, convençuts que la lleialtat als seus ideals i el seu sentit d'estat els impedeix participar-hi. I finalment, hi ha casos com els que els citava, els de Mas i Pujol, i el d'algun conseller, que hauran votat anticipadament. Per què? Simplement, perquè no volien cap foto seva votant en una consulta simbòlica però, insisteixo, legalment intranscendent. I mira que n'hauria fet, de feina, aquesta foto! Però han triat el “sí, però no”. S'han quedat en un entremig, perquè no sigui dit. O, dit d'una altra manera, finalment els ha faltat un pèl de valentia. Llàstima.