L'amo de tot el saber del món

Eren dos mil xinesos i durant anys van treballar plegats a crear la més gran enciclopèdia de la història de la humanitat. I ho van fer tan bé que sols la irrupció d'internet, amb la magnífica Viquipèdia, ha aconseguit de debò superar-los, sis-cents anys més tard... Sota l'impuls de l'emperador Ming Yongle, aquests dos mil xinesos, savis de totes les disciplines conegudes, van elaborar a l'inici del segle XV aquesta enciclopèdia anomenada Yongle Dadian, veritable monument a les coneixences humanes, garbellades per la filosofia confuciana. Em costa una mica imaginar com podien treballar dos mil savis xinesos, com es van organitzar, com es van repartir la feina, com van prendre les decisions més crucials: què incloure?, què excloure? Com van, o no, adoptar estils descriptius similars, per tal d'unificar el conjunt de l'obra, com van resoldre la immensa quantitat de dubtes que devien tenir sobre una infinitat de temes... Potser, però, que aquesta manca d'imaginació meva és deguda al fet de ser un ciutadà europeu del segle XXI, que pensa amb criteris europeus del segle XXI, però que, en el segle XV de l'imperi xinès, les coses eren més simples, potser que els dogmes establerts i el poder polític impedien els savis de fer-se algunes preguntes enutjoses i, sobretot, de transcriure-les. El món confucià és un món equilibrat però no gaire obert als canvis...

Aquesta ignorància meva no m'impedeix d'admirar aquesta empresa, aquest treball que podríem qualificar de faraònic, i que imagino silenciós però hiperactiu, a les ordres d'un emperador que, pel que sembla, considerava com un deure envers el seu imperi congregar tot el saber disponible en un lloc únic. I dic lloc perquè el volum d'aquesta enciclopèdia podria fer-lo semblar més a un lloc geogràfic que a un objecte: quaranta metres cúbics... Com que les xifres solen agradar a les ments europees del segle XXI, sempre que s'esmenta aquesta enciclopèdia se citen aquestes: era constituïda per gairebé vint-i-tres mil rotllos, repartits en onze mil volums, i tractaven de vuit mil temes diferents, redactats amb un total aproximatiu de cinquanta milions de signes xinesos... Sembla que aquesta monumentalitat va fer que fos impossible emprar per a la seva reproducció el mètode d'impressió sobre fusta inventat uns quants segles abans i, per tal de protegir aquest saber, l'emperador Ming Yongle va ordenar que se'n fes una còpia manual, que va ser realitzada al cap de sis anys suplementaris de feina intensa dels escribes imperials.

Avui, queden uns centenars d'aquests volums, la resta va anar desapareixent, en incendis o per descura de règims menys propensos a la problemàtica del saber. Es diu, potser més com una llegenda que com a hipòtesi històrica, que l'emperador Ming Yongle –el mateix que va concebre la famosa Ciutat Prohibida de Pequín– va ordenar que l'enciclopèdia original fos enterrada amb ell. Si fos veritat, podria significar que aquest monarca considerava aquest saber universal que va intentar aplegar com una mena de propietat privada. I que la seva ambició no era de garantir la pervivència de les coneixences, sinó d'aplegar-les com a símbol del seu poder personal, com a eina i com a arma per mantenir i eixamplar els dominis imperials. En aquest cas, doncs, el Yongle Dadian no seria de debò una enciclopèdia –que significa, etimològicament, «instruir en cercle»–, seria més aviat un secret d'estat, un monòlit atrinxerat destinat a l'ús exclusiu del seu concebedor, amo únic i gelós de les coneixences compilades.