Goebbels i el futbol

Un dels argu­ments que van con­tri­buir a la soli­desa ideològica del fei­xisme va ser la pràctica con­ti­nu­ada de la men­tida. Pot­ser hau­ria de par­lar dels tota­li­ta­ris­mes, tot i que el fei­xisme va acon­se­guir ele­var a cate­go­ria aquesta neces­si­tat (mig patològica, mig essen­cial) de ter­gi­ver­sar el món real. Com mai abans no s'havia vist. La con­tri­bució con­cep­tual del règim naci­o­nal­so­ci­a­lista a la pro­pa­ganda (no gens menys­pre­a­ble i, encara que no ens agradi, amb remi­niscències que arri­ben fins als nos­tres dies) és la for­mu­lació amb què Goeb­bels es refe­ria amb male­dicència a la tra­dició jueva i que s'aplica tra­di­ci­o­nal­ment a les seves pròpies into­xi­ca­ci­ons: “Una men­tida que es repe­teix mil vega­des es trans­forma en veri­tat”.

Aquests dies estem assis­tint a mani­o­bres fei­xis­tes. No m'agrada gens fer ser­vir aquest adjec­tiu, perquè em penso que s'uti­litza de manera habi­tual amb massa ale­gria. És a dir, ten­dim a qua­li­fi­car com a fei­xis­tes acti­tuds con­tem­porànies tot obli­dant que ens refe­rim a una època con­creta i que mereix un trac­ta­ment sin­gu­lar. Tot i això, és indub­ta­ble que, sense voler arri­bar als objec­tius que el fei­xisme per­se­guia, hi ha situ­a­ci­ons, acci­ons i acti­tuds que es poden qua­li­fi­car com a fei­xis­tes, en el sen­tit que seguei­xen, fil per randa, el manual d'ins­truc­ci­ons tota­litàries. Escric tot això amb pre­venció, però con­vençut. El que està pas­sant amb la premsa de Madrid arran dels par­tits de fut­bol en els quals s'enfron­ten el Real Madrid i el Barça, el serial que pro­ta­go­nitza el propi club de la capi­tal d'Espa­nya, els sis­te­mes que s'empren des de molts mit­jans són eines de natu­ra­lesa fei­xista. No exa­gero. Hi ha ter­gi­ver­sació de la rea­li­tat (matus­sera, des­tra­lera, bruta), hi ha la volun­tat ferma de la repe­tició de la trampa i, en un temps i una soci­e­tat democràtiques, hi ha la mateixa con­vicció de Goeb­bels, com si no hi hagues­sin ins­tru­ments d'obser­vació que ensor­ren la men­tida i per­me­ten que els ciu­ta­dans siguin més lliu­res i esti­guin ben infor­mats. És fut­bol, ja ho sé. És només fut­bol. Però fa molta por.