La pesca del Salmond

La victòria inesperada de l'SNP d'Alex Salmond ha deixat amb la boca oberta i amb una creixent sensació d'enveja la família nacionalista catalana. Costa de pair a casa nostra que el que habia estat un deixeble i admirador de Jordi Pujol i del sistema convergent de construcció nacional ara ens hagi superat per l'esquerra. Els escocesos, que abans s'emmirallaven en nosaltres, ara veuen al seu retrovisor como ens fem cada cop més petits.

No és que els escocesos ja no creguin en els mètodes pujolians i convergents d'increment de l'autogovern, sinó que han millorat el mètode fins apropar-se a la perfecció. Aquesta setmana, Philip Stephens, columnista del Financial Times, ho explicava amb una claredat meridiana: “Pujol sostenia l'amenaça d'un referèndum com una pistola al cap del govern espanyol. Salmond està decidit a prémer el gallet”.

Els nervis s'han disparat arreu. A Londres, la tradició democràtica impedeix oposar-se al dret d'autodeterminació d'Escòcia, però ja han posat en marxa la maquinària propagandística per difondre un discurs que fins i tot els corresponsals catalans han comprat: “Segons les enquestes, la majoria d'escocesos s'oposen a la independència”. S'obliden de dir, però, que són les mateixes enquestes que predeien una victòria laborista en les eleccions que van donar la majoria absoluta al partit de Salmond.

És curiós, tanmateix, que el camí triat per Salmond sigui extraordinàriament semblant a la “transició catalana cap al dret a decidir” del president Mas. Tot i la majoria absoluta, el lider escocès ha expressat que el referèndum pot esperar, que ara toca aconseguir més quotes d'autogovern de Londres, més devolution. Les demandes són molt elevades: concert econòmic, capacitat d'endeutament i fins i tot llibertat per fixar i recaptar l'impost de societats. Sap que pot aconseguir-ho tot de Londres, perquè la possibilitat de secessió és real. Artur Mas reclamarà el pacte fiscal, però tornarà de Madrid amb la cua entre les cames, perquè allà saben que la determinació de CiU per tirar pel dret si no és possible avançar en l'autogovern dins d'Espanya és nul·la. Ho veiem cada dia: per emetre deute hem de demanar permís i ens ho neguen, volem contactar més mestres i ens ho neguen, volem que ens avancin diners del fons de competitivitat i ens ho neguen.

La diferència entre Mas i Salmond és l'ambició nacional. Tots dos aposten pel peix al cove pujolià, però mentre CiU intenta pescar alguna sardina, l'SNP ha sortit a caçar balenes. Salmond amenaça de disparar. Artur Mas també, però amb una pistola d'aigua.