Elena Candel i Guilana

Tan­tes vivències i tants records, tan­tes tro­ba­des i tants som­riu­res, tants anys, tota una vida. Serena i som­ri­ent, aco­lli­dora i tole­rant, sem­pre bus­cant aque­lla escletxa per on veure la cara més ama­ble del món i de les per­so­nes. Hem dei­xat enrere molta vida ja vis­cuda, des dels pri­mers estius a Palamós a Les Alzi­nes, des de la pri­mera tro­bada amb en Narcís a la il·lusió dels fills, tan vol­guts i tan esti­mats. Un camí que ara sen­tim dolo­ro­sa­ment curt i incom­plet. Per tot allò que ens que­dava per veure i viure jun­tes, la pri­mera flor del jardí la pro­pera pri­ma­vera, el viatge pen­dent que vam ajor­nar, les cele­bra­ci­ons que que­da­ven per venir, fos una victòria del Barça, el futur de Cata­lu­nya, un cap d’any, un ani­ver­sari o una revet­lla. Per no fer res con­cret ni pla­ni­fi­cat, tan sols saber-te aquí i enve­llir ple­ga­des.

El buit i el dolor són immen­sos.

Des­cansa en pau, esti­mada Elena.