Recordant la Pepita Soler Esteba

El dia de la Puríssima, per a mi dia de nostàlgia amb records d’infan­tesa, una tru­cada em va mar­car aquesta fes­ti­vi­tat tan espe­cial. Era en Narcís Mir, l’únic fill d’en Josep i la Pepita, que em feia saber que el diven­dres, dia 7, havien dit adeu a la seva mare, la Pepita de la botiga Comes­ti­bles Mir, ubi­cada al car­rer Balles­te­ries. Oberta el novem­bre del 1947 i tan­cada el juny del 1989, hi venien una mica de tot, però el que la va fer popu­lar aquells anys va ser que venien lle­gums cuits, pot­ser de les pri­me­res coses que es van ven­dre cui­na­des. Fins fa poc en aquest lloc hi havia la botiga d’àngels de Dolors Turró.

La Pepita cui­nava els lle­gums ella mateixa a l’entre­sol, on s’hi anava amb qua­tre esgla­ons. Era una botiga petita però hi tenia tot molt ben posat. La mare m’hi feia anar a bus­car cigrons o mon­ge­tes; sem­pre hi volia suc. Em feia por­tar un pot. Ella bai­xava els esgla­ons amb la plata fume­jant, pesava els cigrons en una pape­rina i després anava a bus­car suc i n’hi tirava fins a cobrir-los. M’encan­tava com feia una tapa­dora amb un tros de paper. Uns anys més tard les depen­den­tes de la Karla o can Geli venien a bus­car cafès amb llet i jo els feia el mateix amb els tova­llons de paper i els deia que ho havia après d’ella.

En aquesta petita botiga s’hi podia tro­bar de tot; era un petit san­tu­ari. Al mateix car­rer, al final, n’hi havia una altra, però només venia lle­gums la Pepita. Va tenir la mala sort de que­dar vídua jove, amb 38 anys, i després de la mort del seu marit va patir la pri­mera inun­dació. Llui­ta­dora i tre­ba­lla­dora, amb els seus davan­tals nets i plan­xats, va tirar botiga i fill enda­vant i li va donar car­rera.

Fins fa qua­tre anys va estar a la seva Girona esti­mada sense obli­dar mai els seus orígens, Palol de Revar­dit, on va néixer, en el si d’una família humil, on van ser cinc ger­ma­nes, tres d’elles mon­ges de les Filles de Sant Josep. Ella també va entrar a l’orde però no va arri­bar a pro­fes­sar. Després va conèixer en Josep, amb qui es va casar i van obrir botiga a Girona. L’any 2008 l’alcalde de Palol de Revar­dit, Jordi Xar­gay, li va fer l’honor de fer-la pre­go­nera, cosa que ni ella es podia creure.

Final­ment, fa qua­tre anys, va anar a viure a prop del seu fill, a Teià. Pel seu sant encara la vaig feli­ci­tar. Dar­re­ra­ment la salut li va empit­jo­rar i el dia 4 va tor­nar a la casa del Pare.

La Pepita, giro­nina d’arrel, va dei­xar clar que volia tor­nar a la Girona que tant esti­mava, i el seu fill, la seva jove i els seus nets l’hi han fet rea­li­tat.

Diven­dres la van aco­mi­a­dar al Tana­tori de Girona amb una bonica cerimònia. La Pepita, a part de retro­bar-se amb el seu marit, tro­barà tanta gent cone­guda... Que els parli de com tenim de can­vi­ada la Girona grisa i negra que vàrem conèixer.

Des­cansi en pau.