A reveure, Emma

Aca­bem de pas­sar Tots Sants i al bell mig de les notícies veig en el Face que en Toni Bueno ens fa saber amb gran dolor de pare que la seva filla Emma Bueno Brugués ens ha dei­xat. En Toni viu a l’Escala i és poli­cia muni­ci­pal ja jubi­lat, per­sona molt esti­mada per tot­hom com a poli­cia i perquè ha fet infi­ni­tat d’acti­vi­tats, ell i tota la família, par­ti­ci­pant en mul­ti­tud d’actes en aquesta població mari­nera de l’Escala.

Però les seves arrels venen del Barri Vell de Girona. Als Qua­tre Can­tons, pujant a la Força, hi havia la bar­be­ria Aupi, dels avis d’en Seves, con­si­li­ari dels Mana­ies i pare d’en Toni que era muni­ci­pal de l’Ajun­ta­ment de Girona i feia de bar­ber en aquesta bar­be­ria. La mare, la Cecília, era plan­xa­dora de la reco­ne­guda família Ensesa de Girona. En Toni va ser un de tants nens que van estar dar­rere la barra de la Granja Mora per les vacan­ces d’estiu. Es va casar, va for­mar família i va tenir tres nois i una noia, l’Emma, única filla i per­sona cone­guda i esti­mada que vivia a Por­que­res amb la seva família. Li van detec­tar un càncer de pit fa uns set anys que, amb la for­ta­lesa seva i del seu entorn de dona forta impa­ra­ble, va superar; però ara li havia tor­nat amb metàstasi als ossos, i ens l’ha pres. L’Emma estava en la flor de la joven­tut, tenia 42 anys i deixa marit i dos fills petits, nen i nena. Jo sols puc dir a l’esti­mat Toni i a la Rosa Maria que cui­din el pare i els nets que esti­men amb boge­ria, i que sem­pre els recor­din qui era la mami Emma; ella mai els dei­xarà d’esti­mar.

Toni, pensa que els teus pares i el germà que vas per­dre de jove espe­ra­ran l’Emma amb els braços oberts, i ple­gats, des d’on són, us envi­a­ran for­ces per a vosal­tres i per a aquests ange­lets per tirar enda­vant.

Emma, ajuda’ns des del cel en aquests moments de pandèmia que tanta gent ens està esgar­ra­pant.

Des­cansa en pau.