Josep Puigdemont i Oliveras, d’Amer

Hi ha per­so­nes que per la seva fina sen­zi­llesa, huma­ni­tat, con­ven­ci­ment i constància són grans, molt grans, es fan immen­sa­ment grans en dig­ni­tat i estima.

Aquest era en Josep Puig­de­mont i Oli­ve­ras, d’Amer. Fill de la històrica pas­tis­se­ria Puig­de­mont, germà del pare del M. Hble. Car­les Puig­de­mont, pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, oncle i padrí de bateig.

Un home ama­rat de cris­ti­a­nisme d’una fe sense fis­su­res, de ferma hon­ra­desa, valent i patri­ota con­vençut, per això va ser el nos­tre pri­mer alcalde democràtic; ena­mo­rat de la nos­tra història i en detall del mones­tir bene­dictí de Santa Maria d’Amer. Tant és així, que de jove va orga­nit­zar amb un grup de com­panys i com­pa­nyes els actes de cele­bració dels mil anys del mones­tir.

Amant de la música dels grans com­po­si­tors i mes­tres euro­peus i cata­lans. Ado­rava la sar­dana, l’esti­mava, l’omplia de vida, de sen­tit de país, era la seva ale­gria, l’escol­tava, la sen­tia, la ballava, admi­rava la vida i la feina de músic, de tots els músics d’Amer, i ens va dei­xar la poe­sia de la nos­tra sar­dana Festa mil·lenària, la sar­dana de l’alcalde.

El tea­tre, els deco­rats, els casals d’estiu, el cant coral, els lli­bres, la poe­sia, els museus, les fes­tes popu­lars, la cas­ta­nyada, en Gaudí, les tècni­ques de les màqui­nes, la forja, el conei­xe­ment, l’agraïment i reco­nei­xe­ment a tot­hom que havia fet quel­com de bo pel poble.

En Josep va ser un home bo que ens va ense­nyar i valo­rar la vila d’Amer, a defen­sar Cata­lu­nya i la seva lli­ber­tat, a pren­dre consciència de la seva dig­ni­tat. Ens va ense­nyar els valors de la cul­tura, del conei­xe­ment, de l’esforç, de l’huma­nisme, de les arts i de tot el que dig­ni­fica la per­sona humana.

Fou un home de fe, de fe sos­tin­guda en Jesús de Nat­za­ret i els Evan­ge­lis, en la inter­pre­tació de les seves parau­les i del seu mes­tratge.

En Josep Puig­de­mont, en Josep de Can Crous, ens ha dei­xat un bonic camí per tenir en compte per pren­dre consciència del que som i del que hem de ser.

Gràcies per la teva ines­go­ta­ble estima i gene­ro­si­tat vers la gen­til i mil·lenària vila d’Amer.

Des­cansa en pau.