El futur

La mani­fes­tació del pas­sat, però molt pre­sent, dia 10 de juliol és quel­com que passa en molt poques oca­si­ons en la història d'una nació. Bar­ce­lona va exer­cir de capi­tal i va aco­llir més d'un milió de cata­lans que vam fer sen­tir la nos­tra volun­tat de ser.

Aquesta volun­tat de ser va res­so­nar amb un crit unànime en favor de la inde­pendència. No es tracta, com algú va pre­ten­dre, del pro­ducte de les mas­ses, que es dei­xa­ven por­tar per les con­sig­nes d'uns quants con­vençuts. La gent va exhi­bir més este­la­des que mai, i les por­tava posa­des de casa, segurs que l'Esta­tut, més enllà del que s'ha dit, escri­via un punt i final en la fili­ació amb Espa­nya. La via de la super­vivència naci­o­nal és la inde­pendència. El mal­tracte sofert durant 30 anys de tran­sició mal­des­tra en què s'ha impo­sat el jaco­bi­nisme espa­nyol més trans­ver­sal, ha gene­rat un pòsit en el sen­ti­ment cata­la­nista. Avui el sobi­ra­nisme està gua­nyant i ara ens toca mirar més enllà. Ara és l'hora de la res­pon­sa­bi­li­tat política i de la valen­tia ins­ti­tu­ci­o­nal.

Molta gent es qüesti­o­narà com pot tro­bar cabuda el nos­tre petit país en el món en què ens tro­bem. Vivim en un món glo­ba­lit­zat, de super­potències econòmiques i demogràfiques i nosal­tres som només un petit país a mig camí entre Europa i la Medi­terrània. En l'ordre actual de les coses cap dels estats euro­peus no és com­pe­ti­tiu glo­bal­ment i per­den pes dia a dia davant els gegants asiàtics i ame­ri­cans. Europa neces­sita uni­tat econòmica i una força política clara i efec­tiva. Ha d'assu­mir un rol més enllà del “club d'estats” i de mer­cat comú que és ara per cami­nar cap a una con­fe­de­ració política amb com­petències i capa­ci­tat de decisió i exe­cució sobre els seus ter­ri­to­ris sobi­rans. És en aquest esce­nari que Cata­lu­nya ha de tro­bar la seva plena existència, des­vin­cu­lada de qual­se­vol obediència més enllà de la del seu poble, el poble català, i del deure envers el pro­jecte comú euro­peu. La inde­pendència, doncs, ha de venir de la mà de l'euro­ca­ta­la­nisme, una reno­vació del pro­jecte sobi­ra­nista que trobi en l'encaix efec­tiu amb Europa la via per la rea­lit­zació de l'Estat propi.

Som una nació al marge de sentències i d'impo­si­ci­ons, perquè ho sen­tim així i perquè hem nas­cut com a tal i ho serem, més d'hora que tard, amb la dig­ni­tat que ens merei­xem.