Necrològiques

societat

Mor el reconegut l’empresari Josep Massanas Llenas, fundador de Grues MIC

Va ser guardonat amb el premi Narcís Casas i Masgrau i va ser un pilar de l’associació Corve

El reco­ne­gut empre­sari del sec­tor de les grues Josep Mas­sa­nas Lle­nas (Foixà, 1928), que va ser guar­do­nat amb el premi Narcís Casas i Mas­grau, va morir diven­dres als 96 anys a Pala­fru­gell. Just fa cin­quanta anys (1974) va fun­dar l’empresa MIC, en aquell moment dedi­cada al des­ba­lles­ta­ment de cot­xes i com­pra venda de trac­tors, màqui­nes i vehi­cles. A la llarga, es va espe­ci­a­lit­zar en els ser­veis de grua fins que va esde­ve­nir en tot un refe­rent de l’assistència en car­re­tera al Baix Empordà.

Mas­sa­nas, que des de ben jove havia excel·lit com a mecànic de trac­tors , va com­ple­tar el 2005 un dels seus grans pro­jec­tes: inau­gu­rar les noves i actu­als ins­tal·laci­ons de l’empresa. El seu gen­dre, Xavier Martí, que ara porta el negoci, recorda la figura de Mas­sa­nas. “Els page­sos sem­pre el van apre­ciar molt perquè als anys sei­xanta ja era capaç de can­viar-los els motors de ben­zina a gasoil.” Abans d’obrir MIC, va tenir un taller a Ver­ges després d’haver tre­ba­llat per altres mecànics de la comarca.

També va ser un pilar de l’asso­ci­ació d’Empre­sa­ris de Comerç i Repa­ració de Vehi­cles i Embar­ca­ci­ons (Corve). “No en va for­mar part mai de la junta, però era dels que més hi col·labo­rava i més idees hi apor­tava.” “Era una per­sona hon­rada, de paraula i que con­si­de­rava que la família era el més impor­tant de tot. Això sem­pre ens ho remar­cava i estava orgullós, per exem­ple, que el seu net, en Fer­ran, esti­gui ara també a l’empresa.” Més enllà del negoci, era un gran afi­ci­o­nat del Barça i, en els dar­rers anys, del Girona. “Amb la seva dona, la Mont­ser­rat, sem­pre els agra­dava anar a ballar els caps de set­mana a llocs com Corçà, Vila­da­mat o Solius.”

Encara amb més de noranta anys anava a l’empresa cada dia una estona per apor­tar-hi el seu gra de sorra. Va aga­far la covid però se’n va sor­tir. A par­tir de lla­vors es va aga­far la vida amb més calma.

La seva és una història gai­rebé de novel·la des del moment que el seu pare va morir durant la Guerra Civil i va haver de posar-se a tre­ba­llar fins que va des­co­brir quan encara era gai­rebé un nen la passió que mar­ca­ria la seva vida: ser mecànic.

Tenia dos fills i la cerimònia de comiat va tenir lloc ahir a Pala­fru­gell.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia