Michelle no vol parlar de moda

Després del rebom­bori que va pro­vo­car el dis­seny de dos colors del cuba­no­a­me­ricà Nar­ciso Rodríguez que Mic­he­lle Obama va lluir la nit en què el seu marit va ser pro­cla­mat pre­si­dent electe, dilluns, en la visita de la pare­lla a la Casa Blanca, va deci­dir tor­nar al seu estil mono­co­lor i de línies més sobries (mal­grat que sem­pre amb tona­li­tats potents) per no espan­tar més el per­so­nal.

La que ha de ser pri­mera dama, lli­cen­ci­ada per Prin­ce­ton i Har­vard, no sem­bla sen­tir-se gaire còmoda amb això de ser objecte dels crítics de moda, com ho prova el fet que, a la Casa Blanca, men­tre Laura Bush infor­mava que anava ves­tida de Caro­lina Her­rera -una de les seves pre­fe­ri­des, amb Oscar de la Renta, tots dos refi­nats i his­pans-, ella pre­fe­ria no dir res sobre el dis­seny de crepè de seda ver­mell de la seva modista de capçalera, Maria Pinto, que curi­o­sa­ment pen­sava que llui­ria aquesta peça, que costa uns 500 euros, la nit elec­to­ral.

El que no és fàcil d'enten­dre és per què, enmig de tanta dis­creció, el 4-N es va deci­dir per un dis­seny llam­pant i difícil, que a sobre va allar­gar i modi­fi­car, i que va com­ple­men­tar amb una rebe­queta, de manera que va acon­se­guir que els més crítics digues­sin que anava dis­fres­sada de Halloween. Curi­osa elecció d'una dona que asse­gura que no té esti­lista -mal­grat que a ningú se li escapa que l'acon­se­lla Pinto, també dis­se­nya­dora d'Oprah Win­frey- i que aposta per "poca roba i molt fun­ci­o­nal". Pot­ser volia dir que no pensa renun­ciar a la seva forta per­so­na­li­tat, encara que hagi asse­gu­rat que no vol ser una nova Hillary, i pot­ser també que el seu armari no és el de Jackie Ken­nedy, encara que molts ja augu­rin l'arri­bada d'una nova reina de Came­lot. De fet, fins i tot quan va més extra­va­gant, tria Rodríguez, el mateix que va fer el ves­tit de núvia de Carolyn Bes­sette-Ken­nedy!

Mal­grat la gosa­dia, Mic­he­lle va tor­nar a la calma dilluns, en pre­sen­tar-se a la cita amb els Bush amb un ves­tit de la línia esti­lit­zada, depu­rada i sòbria a què ens tenia acos­tu­mats. Això sí, en una de les tona­li­tats for­tes que millor li que­den. Aquest estil sí que recorda l'elegància que va impo­sar la dona de JFK, tot i que Mic­he­lle fa gai­rebé metre vui­tanta, té una figura molt més rotunda que la dolça Jackie i aposta per la moda local enfront del gla­mur francès.

A Obama li agrada Rodríguez, que durant una tem­po­rada va dis­se­nyar per a Loewe i també per a Cal­vin Klein, i ha estat molt pre­miat als EUA mal­grat les difi­cul­tats econòmiques que ha vis­cut la seva marca. La nova pri­mera dama també porta dis­senys d'avant­guar­dis­tes com Isa­bel Toledo i Thakoon amb peces de fir­mes com Gap i J. Crew perquè, com li va dir a Jay Leno quan comen­ta­ven el pres­su­post de Sarah Palin en mode­lets: "No m'agrada gas­tar massa en roba". Fins ara, com­prava ella mateixa la roba de tota la família mal­grat que amb els mesos s'ha dei­xat acon­se­llar i ha femi­nit­zat els seus ves­tits, amb gran èxit popu­lar. El blanc i negre flo­re­jat amb què va aparèixer en un xou mati­nal tele­vi­siu es va esgo­tar en un no res.

Per si de cas, Peo­ple ja l'ha col·locat entre les deu dones més ben ves­ti­des, però la nova inqui­lina de la Casa Blanca encara ha de defi­nir més un estil en el qual Pinto pot ser el que Galli­ano és per a Bruni i Elena Benar­roch per a Son­so­les Espi­nosa. La dis­se­nya­dora de Chi­cago defi­neix la seva cli­enta així: "És moderna, jove, refres­cant i es troba a gust en la seva pell".