Necrològiques

Mor l’escriptor i sacerdot Pere Ortís i Escuer

El novel·lista i assagista, nascut a Bellpuig el 1930, va ser missioner a Hondures i Nova York

L’escrip­tor, sacer­dot i mis­si­o­ner Pere Ortís i Escuer (3 de novem­bre, 1930, Bell­puig) va morir dimarts als 93 anys al Semi­nari de Sol­sona, segons ha con­fir­mat el seu bis­bat. Més enllà de la seva acti­vi­tat com a religiós, va des­ta­car la seva tra­jectòria com a novel·lista i filòleg. Es va lli­cen­ciar, de fet, en filo­lo­gia romàtica a la Uni­ver­si­tat de Nova York i va escriure una vin­tena de lli­bres de nar­ra­tiva i assaig lingüístic. També va ser un des­ta­cat tra­duc­tor de l’anglès al català, sobre­tot de l’obra de l’his­pa­nista anglès Edgar Alli­son Peers.

D’una família que va patir els tur­ments de la Guerra Civil, la seva visió i pers­pec­tiva del món va can­viar total­ment quan va ser enviat a Hon­du­res, un fet que es va reflec­tir en la seva prolífica acti­vi­tat literària. També va aler­tar sem­pre en les dar­re­res dècades sobre la fràgil salut de la nos­tra llen­gua, de la qual n’ha estat un ferm defen­sor, i va ser un defen­sor del dret a l’auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya.

Ortís, col·labo­ra­dor de revis­tes com Serra d’Or, Llen­gua Naci­o­nal, Nova Tàrrega i El Pre­go­ner d’Urgell va ser un dels grans intel·lec­tu­als de l’Urgell i un defen­sor acèrrim de la llen­gua i la cul­tura arreu on va viat­jar i resi­dir. Va ingres­sar a la Con­gre­gació de la Missió el 1947 i va ser orde­nat pre­vere l’1 de maig del 1955 a Valls pel bisbe Lau­re­ano Castán Lacomba, un dels que arri­ba­ven a Cata­lu­nya impo­sats pel fran­quisme, segons reco­nei­xe­ria ell mateix.

Va ser sacer­dot a Sol­sona entre aquell mateix any i el 1968. El bis­bat el va enviar de de mis­si­o­ner a Tegu­ci­galpa (Hon­du­res (1955-1968), on va exer­cir de pro­fes­sor de lite­ra­tura i filo­so­fia a un semi­nari inter­di­o­cesà. També va viure dos anys a Tela, port de mar, i sis a Villa­nu­eva de Cortés. Poste­ri­or­ment una vin­tena d’anys a Nova York, en dife­rents eta­pes, on va asso­lir el seu grau uni­ver­si­tari. Va viure sobre­tot a Bro­oklyn i Long Island on va fer molt temps de capellà dels his­pans.

La seva vida a l’estran­ger va ser la base de les diver­ses novel·les que va començar a publi­car als anys setanta. Poste­ri­or­ment va viure a Tàrrega, on va con­ti­nuar la seva tasca d’escrip­tor i sacer­dot al muni­cipi de Prei­xana, també a l’Urgell. Alguns dels seus des­tins a Cata­lu­nya van ser, entre d’altres, Cam­brils, Canalda, Sant Cli­menç, Madrona, Pinell, Viver, Mont­darn, Mas­so­te­res, Llo­be­rola i Biosca.

La seva tra­jectòria com a escrip­tor va començar amb la novel·la La pell de la iguana (1974), i va con­ti­nuar amb obres com El clam de l’asfalt (1976), Mirall d’ana­tema (1982), La petja incerta (1986), Lo cop de falç (1987), Lo crit del gua­ca­mai (1988), Cròniques de l’abo­ri­gen crònic (1995), El sol de la dar­rera selva (1998) i L’ombra del còndor (1998). Va publi­car els assa­jos On va el català? (1995) i Nete­gem i enri­quim la llen­gua cata­lana i va tra­duir per decisió per­so­nal el clàssic Catalònia Infe­lix d’Edgar Alli­son Peers. L’obra pre­senta la història de Cata­lu­nya des de la for­mació del país fins a l’any 1937. Va ser publi­cada per pri­mer cop a Nova York el 1938. Ortís també va tra­duir al cas­tellà algu­nes de les seves novel·les de tema ame­ricà, amb molt bona accep­tació per part dels lec­tors d’Hon­du­res. Fins ara s’han publi­cat cinc volums de la seva obra com­pleta.

Ortís era d’una família de pas­tis­sers de Bell­puig. Tant ell com el seus sis ger­mans aju­da­ven a casa. Durant la guerra el seu pare ho va pas­sar mala­ment perquè estava en el punt de mira del comitè roig del poble, segons expli­ca­ria el mateix Ortís en una entre­vista rea­lit­zada per l’escrip­tor Fran­cesc Canosa a lamira.cat. L’alcalde de la vila l’aca­ba­ria sal­vant., Sobre la qüestió de com és que es va fer capellà i va entrar en un con­vent va ser per un raó prou mun­dana: “La moti­vació va ser la pilota. Els nens jugant allà i diver­tint-se i jo a casa nete­jant llau­nes i oli­ant-les, i noi, vaig començar a pen­sar... Però quan ets allà entres a una olla de pressió, ja t’estàs ata­ba­lant que si surts, que si aniràs a l’infern...”

Sobre les seves influències literàries, adme­tia la seva admi­ració pel rea­lisme màgic de García Márquez, Jorge Luis Bor­ges i per autors com el Premi Nobel Nikos Kazant­zakis, a banda del seu gran refe­rent català, Josep Pla. Men­tre la seva fe pel futur del català no era irrom­pi­ble, sí que creia en la futura lli­ber­tat de Cata­lu­nya: “Sí, ho crec. Hi ha raons perquè Cata­lu­nya sigui lliure: pri­mer, la llei natu­ral, els drets humans...”

La cerimònia de comiat ha tin­gut lloc aquest dijous a 2/4 d’11 del matí a l’església par­ro­quial Sant Nico­lau de Bell­puig.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia