En Nico

El banyolí Nico­lau Rubio Car­re­tero (1979), vice­pre­si­dent de la Fun­dació Granés, va morir dilluns als 45 anys a causa d’una malal­tia con­tra la qual havia llui­tat aquests últims anys. Ha dei­xat una forta empremta en totes les enti­tats i orga­nis­mes del ter­cer sec­tor en els quals va tre­ba­llar, alguns de tanta rellevància com la Fun­dació del FC Bar­ce­lona.

Nas­cut a Bar­ce­lona, es va tras­lla­dar a viure a Banyo­les als 4 anys, on es va for­mar pri­mer a l’escola Casa Nos­tra i poste­ri­or­ment a l’ins­ti­tut Pere Alsius abans de lli­cen­ciar-se en polítiques a la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona.

Va tre­ba­llar a l’Ajun­ta­ment de Banyo­les, a l’àrea de Par­ti­ci­pació; després, a la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, al Depar­ta­ment d’Acció Social i Ciu­ta­da­nia, i, poste­ri­or­ment, a la Fun­dació del Fut­bol Club Bar­ce­lona.

Va afron­tar la seva feina sem­pre amb un gran entu­si­asme, intel·ligència i decisió a l’hora d’assu­mir rep­tes i amb una gran volun­tat de trans­for­mació i millora de la soci­e­tat, segons recor­den els seus amics i ami­gues.

A la seva etapa a la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, al Depar­ta­ment d’Acció Social, va con­tri­buir sig­ni­fi­ca­ti­va­ment a la trans­for­mació i moder­nit­zació del sec­tor social a Cata­lu­nya, impul­sant pro­jec­tes inno­va­dors que van millo­rar l’eficàcia de les polítiques soci­als i van reforçar l’atenció a les per­so­nes més vul­ne­ra­bles.

A la Fun­dació del Fut­bol Club Bar­ce­lona, va tre­ba­llar per expan­dir l’impacte de la Fun­dació a més de 50 països i va col·labo­rar en ali­an­ces des­ta­ca­des amb enti­tats com ara la Fun­dació Bill & Melinda Gates i el Comitè Olímpic Inter­na­ci­o­nal. Sem­pre amb l’objec­tiu de pro­moure l’esport com una eina de trans­for­mació social i d’aju­dar a millo­rar la vida de col·lec­tius des­fa­vo­rits.

Era soci del CN Banyo­les i, des de ben petit, un gran afi­ci­o­nat al piragüisme. Va ser un dels joves que van fun­dar la secció de caiac polo, la pri­mera de Cata­lu­nya, amb la qual va dis­pu­tar dife­rents cam­pi­o­nats inter­na­ci­o­nals.

Es va casar l’any 2010 amb la Caro­lina i fruit del matri­moni nasqué la seva filla Elia, a Bar­ce­lona com el seu pare. La família es va tras­lla­dar a Banyo­les fa qua­tre anys, un lloc on l’Elia ha cres­cut feliçment, gau­dint de tot el que la ciu­tat té per ofe­rir, tal com va fer el Nico en el seu moment quan era petit.

Estava molt feliç de poder retro­bar-se amb els amics, de veure com l’Elia feia amis­tat amb els seus fills, i de poder repren­dre les acti­vi­tats que l’havien fet gau­dir de la vida aquí a Banyo­les. Des de fa un temps, i espe­ci­al­ment arran de la seva malal­tia, s’havia cen­trat encara més en la seva família i els amics, valors que li havien donat força en moments difícils. La seva vida, tot i les adver­si­tats, seguia mar­cada per l’amor i la pro­xi­mi­tat de les per­so­nes que més esti­mava, amb qui com­par­tia els moments més espe­ci­als.

Com­pa­gi­nava aquesta deter­mi­nació vital amb la seva vocació de ser­vei a la soci­e­tat, que desen­vo­lu­pava en la Fun­dació Granés, enti­tat que tre­ba­lla per a la plena inclusió de les per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tats i per a la pro­moció dels joves que excel·lei­xen durant la seva etapa for­ma­tiva.

Ahir va tenir lloc una cerimònia de record i comiat a Banyo­les.