A contracorrent

A partir de la mort d’Isak Andic, s’ha desfermat un festival de postureig a LinkedIn que fa feredat. Davant tanta superficialitat, l’important és veure què hi ha darrere l’èxit empresarial evident de Mango. 

 Fa 50 anys entrar al tèxtil era de bojos. La crisi feia estralls i els grans vivien angoixats. Andic, nascut a Turquia, ho va fer des d’un angle diferent. Si els empresaris establerts ho planificaven tot a partir d’una fàbrica on ja no sortien els números, ell va partir del contacte directe amb el client. Va saber crear valor en un sector madur d’on tothom sortia fent el que ara venen a Silicon Valley com l'última innovació. Aquesta capacitat d’adaptació i l’atenció al client, les va mantenir al llarg de la seva trajectòria, Mango va reinventar la seva posició diversos cops canviant preus i gamma. 

 Passats els seixanta anys, va intentar passar l’empresa al fill i ho va implementar amb disciplina per després adonar-se que s’havia equivocat. Va saber també tornar enrere i buscar un model de successió alternatiu, aquest cop amb èxit.

 Un tret clau del personatge va ser l’anar a contracorrent. Entre els il·lustres barcelonins, va ser un outsider i va mantenir un punt de distància. Quan va acostar-se a aquest món caduc, amb les operacions del Banc Sabadell o finançant en Manuel Valls, no va anar bé. 

 La seva aproximació contraintuïtiva tindria aplicació avui a altres sectors, si hagués tingut més temps per ser mestre d’empresaris. Molts sectors són ara on era el tèxtil fa 50 anys amb molts models de negoci pendents de descobrir. El moble, l’automòbil, el carni, la maquinària industrial, són sectors on una aproximació com la seva podria crear molt valor. Més que un un epíleg del tèxtil català, Andic seria el preludi d’un nou tipus d’empresari.