Mor als 82 anys el cantautor castellonenc Fèlix Estop

El can­tau­tor i com­po­si­tor cas­te­llo­nenc Fèlix Estop (1942, Benissa) ha mort als 82 anys al petit muni­cipi d’Ara­nyel (Alts Millars), segons ha avançat el diari Levante. Va viure i es va for­mar a la ciu­tat de Cas­telló de la Plana, on va fer el seu debut en el món de la cançó d’autor als anys sei­xanta amb l’EP titu­lat Concèntric (1968), ara tota una joia de col·lec­ci­o­nista.

Joan Fus­ter va escriure a la con­tra­por­tada del vinil que aquells cançons tenien un propòsit: “agra­dar”. “Fa unes melo­dies fàcils i unes lle­tres emo­ti­va­ment sen­zi­lles”, hi afe­gia el gran escrip­tor de Sueca. “Són parau­les i música, des­proveïdes de petulància, ele­ments i direc­tes, bus­quen allò que, en defi­ni­tiva, havien de bus­car: ser apre­ses i repe­ti­des.” El disc, gra­vat als Estu­dis Gema sota la direcció musi­cal de Fran­cesc Bur­rull, s’obria amb Amor d’amo, pro­ba­ble­ment la cançó més cone­guda d’Estop.

El músic havia nas­cut amb el nom de Fèlix Car­tal i es con­si­de­rava un con­ti­nu­a­dor de l’obra dels grans mes­tres de la Nova Cançó. De petit va can­tar en una coral i poste­ri­or­ment en una orques­tra. En la seva pro­ducció dis­cogràfica també hi figura la seva par­ti­ci­pació en les dues parts de Nadal valencià (1979-1980) i l’àlbum Cançons (1980) amb la dis­cogràfica Ànec-Dia. De les nada­les que va gra­var, dest­quen la Nadala dels mari­ners i la dels Pas­to­rets peca­to­sos, les dues amb lle­tra de Miquel Peris.