Ha mort l’escriptor Josep Maria Rossell i Mas, fundador de Flôcjocant

L’escriptor i activista veïnal i cultural Josep maria Rossell i Mas (Barcelona, 1938), fundador de la històrica associació Flôcjocant, ha mort als 86 anys a la capital catalana, segons ha confirmat l’Editorial Moll, que va publicar la seva obra més coneguda, Blue Bar. censurada pel franquisme i recuperada ara fa dos anys amb els seus textos originals.

Rossell va néixer al Barri del Parc barceloní i des de ben jove va estar vinculat a moviments socials del seu barri i a la defensa de la llengua catalana. Va ser un personatge clau en la millora de moltes de les condicions de centres sanitaris i asils i també va combatre el barranquisme en zones com el barri del Somorrostro impulsant la creació d’habitatges dignes per als immigrants.

La seva iniciativa educativa més coneguda és l’associació Flôcjocant, que va crear el seixanta amb l’objectiu d’ensenyar català als nouvinguts a la ciutat i al país i als sectors més marginats en un moment en què la llengua estava prohibida a l’educació oficial.

Al barri del parc va lluitar amb altres veïns per a la creació del primer centre cívic i de la Unió Esportiva Parc. L’esport va ser una de les seves grans aficions. Va ser un dels impulsors a finals dels vuitanta de la Penya Basilea del Barça i va ser un dels responsables que el club tingués el seu primer equip femení.

Tot i que va néixer i es va educar en una família catòlica, el seu caràcter sempre va ser rebel, també contra el catalanisme que ell entenia d’arrel burgesa. Per això va crear els seus propis Jocs Florals dirigits a les classes populars. Algunes dels seus escrits, com Iode o La rosa del nus no van ser publicats i Blue Bar, inspirat en un viatge a Formentera el 1970, no va veure la llum fins al 1980 gràcies a Nova Editorial, després d’haver estat censurat dos cops pel règim franquista.

El llibre parteix de l’observació directa que va fer Rossell quan va viatjar a Formentera per primer cop el 1970 quan tenia 32 anys. Són un centenar de textos breus en què va resumir els 111 dies que va passar a l’illa, en aquell moment una de les capitals europees del moviment hippie. El títol del llibre fa referència al bar formenterenc que era punt de trobada de músics, artistes i viatjants, coneguts com a “fills de les flors” o “peluts”. En els textos, el seu alter ego, Jordi, descriu en primera persona el mite d’un paradís ara completament perdut arran de la invasió turística.

Sempre que va poder va tornar al seu indret favorit, on va formar part de l’associació Amics de Formentera, des d’on ja va defensar fa moltes dècades la necessitat d’imposar un impost turístic i ecològic. Aquests darrers anys havia viscut a Barcelona.