ciència
Adeu a Mercè Planas i Vila, pionera de la nutrició i la medicina intensiva
Tenia 81 anys i va ser una de les primeres professionals en treballar en una UCI a Catalunya
La doctora Mercè Planas i Vilà (Barcelona, 1944, una dona pionera en el món de la medicina, va morir el dissabte als 81 anys deixant un important llegat en el món de la nutrició i la dietètica. Era acadèmica emèrita de l’acadèmia espanyola de nutrició i dietètica.
Com ha recordat un dels centres en els quals va excel·lir, la Vall d’Hebron, va ser durant molts anys la coordinadora de la seva unitat de nutrició i dietètica. Va treballar, a més, durant 25 anys a les unitats de cures intensives. Va ser, de fet, una de les primeres quatre professionals en fer-ho, un cop va obrir la primera UCI del país. Ella mateixa havia recordat, en una entrevista a Catalunya Ràdio, que havia tingut sort i se l’havia respectat. Amb tot, va costar fer-se camí en un món dominat pels homes. En algunes proves, els examinadors li deien que sortís de l’aula, que s’havia equivocat “perquè allò era una prova per a metges.”
La Vall d’Hebron ha recordat que va ser mestre de moltes generacions i referent de la medicina intensiva a Catalunya. La seva dedicació va obrir el camí a moltes altres dones.
En un temps on encara costava trobar noies que estudiessin medicina, ella es va llicenciar el 1968 per la Universitat de Barcelona . El 1991 es va doctorar per la Universitat Autònoma i va esdevenir especialista en medicina interna i medicina intensiva. Va ser professora a la facultat de Ciències d ela Salut de la Universitat de Vic i va passar per centres de prestigi als EUA en la seva etapa de formació, com el Mount Sinaí Hospital de Nova York. Va ser la cap de nutrició d ela Vall d’Hebron fins a la seva jubilació, el 2009.
Va tenir un rol especialment rellevant a la societat espanyola de nutrició parenteral, on va ser vicepresidenta. El seu prestigi en l’àmbit internacional la va portar a ser membre del comitè executiu de la societat europea de nutrició clínica i metabolisme i va presidir el comitè organitzador del congrés anual que l’organització va celebrar a Barcelona el 2012.
Havia treballat en centres com l’hospital municipal de Barcelona i el de Bellvitge. Va escriure un centenar d’articles i diferents obres sobre les àrees que més l’interessaven, la nutrició clínica i la desnutrició relacionada amb diferents malalties i diferents aspectes de la nutrició artificial.
Unes dies abans de la mort de la Mercè, el 26 de febrer, també va traspassar als 79 anys el seu marit, un altre prestigiós metge català, Robert Rodríguez-Roisin, pneumòleg i catedràtic de Medicina de la Universitat de Barcelona. Segons ha recordat el centre, va ser un referent internacional sobre l’intercanvi de gasos pulmonars en diferents malalties i una persona d’enorme influència per a diferents generacions de metges i investigadors d’arreu del món. Va posar la UB al mapa mundial de la recerca respiratòria.
Com també ha recordat el seu company Alvar Agusti en la seva nota de comiat, un aspecte menys conegut d’en Robert és la faceta de líder antifranquista a la universitat, fet que li va suposar passar sis mesos tancat a la Model.
La cerimònia de comiat de la Mercè i en Robert va tenir lloc diumenge al tanatori de les Corts de Barcelona.