Josep Arnau i Figuerola, un enginyer

Aquest inici de Setmana Santa ens ha deixat Josep Arnau Figuerola, un home amb un extens currículum, però sobretot un enginyer. Col·legiat d’honor del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Girona.

Va ser l’impulsor de l’enginyeria a les comarques gironines, ara fa cinquanta anys, en un pis de la Cambra de Comerç de Girona on va plantar la llavor de l’Escola Politècnica Superior, posant en marxa la primera promoció d’enginyers tècnics industrials a les comarques gironines. Després, l’escola es va traslladar a l’edifici de la Casa de Cultura, on, com a estudiant de la tercera promoció, el vaig conèixer com a director i professor dels estudis d’enginyeria, així com la seva esposa, Pilar Planas de Farners, responsable de la part d’administració de l’escola, que malauradament, va morir a finals de l’any passat. Recordo com si fos ahir les seves classes magistrals sobre mecànica de fluids. I tampoc he oblidat mai les seves paraules el dia que vaig presentar el projecte final de carrera, després d’exposar-lo i respondre les preguntes dels membres del tribunal. Em va dir: “Fabrellas, és un molt bon projecte, és d’excel·lent, però com que no és un treball d’investigació, et posarem un notable.” Jo sempre m’he quedat amb la primera nota, la d’excel·lent.

Home inquiet i treballador incansable per la enginyeria, no va parar fins assolir l’autorització i el finançament per posar la primera pedra de l’edifici de l’Escola Politècnica Superior al campus de Montilivi. Acabat d’inaugurar, hi vaig recollir el títol, si la memòria no em falla –tinc una edat–, de les seves mans.

Va ser director del centre de la UNED de Girona. I, a banda d’enginyer i de docent, cal ressaltar la seva faceta política, en què va ser escollit diputat del Congrés a Madrid, regidor de l’Ajuntament de Girona i president de la Diputació de Girona.

Després, amb el pas dels anys, hem tingut molta relació des del Col·legi, tant en la meva etapa de vicedegà com en la degà, col·laborant en les propostes que ens feia i en les quals vaig descobrir una altra cara de Josep Arnau: la pintura, les seves aquarel·les i exposicions.

La seva tasca, des del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Girona, ha estat reconeguda, primer, fent-lo col·legiat d’honor i també sent un dels guardonats amb el premi Manel Xifra i Boada en la seva tercera edició, tant per la seva trajectòria professional com, evidentment, per la transmissió del coneixement, el mateix any, el 2008, que també se li va atorgar a Eduard Punset. Aquest guardó li va ser entregat per la seva filla Anna, enginyera també, que continua la saga familiar, amb la defensa i divulgació de l’enginyeria i la seva vinculació amb el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona, en què actualment es la vicedegana. El llegat de Josep Arnau està en bones mans en la figura de la seva filla.

Josep Arnau i Figuerola, un professor, un amic, un company enginyer, descansa en pau.