Política
Mor Quim Pelegrí, fundador de Terra Lliure
Defensor de la lluita armada, va ser referent en l’independentisme d’esquerres i del moviment ecologista
Un dels històrics fundadors de Terra Lliure, Quim Pelegrí i Pinyes (3 de juny del 1954, Barcelona), va morir ahir als 70 anys, segons ha confirmat Edicions 1979, on havia treballat i publicat el seu llibre autobiogràfic. La CUP ha estat l’únic partit que ha recordat avui la seva figura com a membre i activista de l’independentisme “combatiu i revolucionari”.
Es va llicenciar en Biologia a la Universitat de Barcelona, on va treballar al Parc Zoològic. Des de la seva etapa universitària, abans del naixement de Terra Lliure, va militar en diferents moviments de l’esquera independentista catalana, com el Partit Socialista d’Alliberament Nacional Provisional. També va ser un referent en la lluita ecologista. Va ser membre de la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural i de la la Taula Antinuclear i Ecologista de Catalunya.
Com a defensor de la lluita armada, el 1978 va impulsar amb altres independentistes l’organització Terra Lliure. Va estar a punt de perdre la vida en dues ocasions el 1979: el 26 de gener, quan la policia espanyola va assassinar a trets Martí Marcó i Bardella, i el 2 de juny, quan Fèlix Goñi i Roura també va morir en una acció del grup. Va ser el primer empresonat de l’organització. Primer, a la Model; després a Carabanchel, i finalment al penal de Segòvia. S’hi va estar tres anys. El grup no va aconseguir mai un suport prou explícit o implícit de la resta d’actors de l’esquerra més combativa. El 1991 Terra Lliure es va dissoldre després de lluites internes entre els diferents sectors del grup.
Va treballar també en el sector editorial, en què va promoure el projecte Gia, que no va reeixir . Es va incorporar a Edicions del 1979 i el 2013 va publicar Rotxec: història etimològica i complementària de l’independentisme combatiu i revolucionari, basat en la seva pròpia vida. Va aprofundir en el dat entorn de la violència política a banda d’explicar com a militant de base la història de l’esquerra independentista des dels anys setanta. Tant ell com els seus companys de Terra Lliure es van negar a acceptar el marc autonòmic que va suposar la Constitució espanyola. Els fundadors de Terra Lliure van considerar el tex constitucional com una autèntica “declaració de guerra” i d’aquí va sorgir l’aposta per la lluita armada del grup.
Edicions 1979 ha publicat en la seva nota de comiat un fragment del missatge que va escriure el febrer del 1981, poc abans del seu judici a l’Audiencia Nacional i que va enviar des d’una cel·la de la presó de Carabanchel als Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans: “Sabem que tots els nostres sofriments, els nostres dols i les nostres nafres profundes no són sinó ferides al cos dels Països Catalans en combat; ara, la lluita continua i cal combatre, més tard ja les guarirem.”
La cerimònia de comiat tindrà lloc aquest divendres a les 6 de la tarda al tanatori litoral de Sant Adrià del Besós.