societat
Adeu a Xavier Argemí (29 anys), gran defensor de les cures pal·liatives
Va publicar ‘Aprendre a morir per poder viure’, un dels llibres més venuts el 2020
El conegut activista per les cures pal·liatives Xavier Argemí i Ballbè (14 d’agost de 1995, Sabadell) va morir dimarts passat als 29 anys. Quan tenia tres anys va ser diagnosticat amb distròfia muscular de Duchenne, una malaltia neuromuscular incurable que li impedia moure’s. Tot i haver admès el dolor per la malaltia, va rebutjar sempre l’eutanàsia. En els darrers mesos només podia parlar, mirar i moure la punta dels dits de les mans.
El president Carles Puigdemont va tenir un record per la seva figura en les seves xarxes socials: “En Xavi va ser una persona d’una generositat immensa. Ens va obsequiar amb el seu exemple i sempre va tenir un pensament per als altres. M’hauria agradat molt poder-li fer la visita que vam parlar, i poder-li agrair en persona el seu suport i l’afecte que sempre em va dedicar. Ho faré amb el meu record, al costat de tanta i tanta gent que se l’ha estimat.”
La seva malaltia li va limitar la mobilitat de manera irreversible. També va tenir crisis respiratòries. El 2018 va preferir no fer-se una traqueotomia que li hauria allargat la vida però que li hauria dificultat parlar i menjar. Ho va explicar en el seu llibre Aprendre a morir per poder viure, publicat per Rosa dels Vents el 2020, just en el moment en què es debatia l’aprovació d’una llei de l’eutanàsia, un dels més venuts de no ficció a finals d’any. En l’obra reivindicava la companyia dels amics i la família i el suport espiritual per superar les enormes dificultats que suposava la seva malaltia. “En aquest llibre no voldria inspirar llàstima, sinó compartir la meva experiència. Sobre com viure. Sobre com mirar la mort de cara. I com trobar sentit a tot”, va dir en la presentació de l’obra en una entrevista a l’agència Efe.
Graduat a la Universitat Oberta de Catalunya, el 2019 va escriure un article al Diari de Sabadell defensat la seva oposició a l’eutanàsia: “Les cures pal·liatives donen una resposta molt millor en tots els sentits, tant per a mi com per als que m’estan acompanyant. Planteja millor què esperem: Que puguem sentir-nos ben acompanyats, sense dolor, al ritme que la natura va marcant, gaudint de la vida que encara tenim. Tinc la sort de poder gaudir de l’atenció de les cures pal·liatives, davant de les quals l’eutanàsia es presenta com una alternativa molt trista, com un paternalisme que ens ofega.”
Un any després, en una entrevista a RAC1, en què admetia que malgrat totes les dificultats se sentia feliç i que tenia la necessitat de viure fins a l’últim segon de la seva vida. Es va considerar sempre un catòlic i vela “el cel com a la felicitat màxima”.
Independentista declarat, era un apassionat del futbol i gran seguidor del Sabadell i del Barça. També era un amant de la natura i els animals, especialment els gossos.
El comiat del sabadellenc, que residia a Matadepera, va tenir lloc el passat dijous a l’església de Sant Fèlix, en una cerimònia que va oficiar el seu oncle Iñaki Ballbè.