Mor als 94 anys el novel·lista Chufo Llorens

L’escriptor català Chufo Llorens (Barcelona, 1931), un enamorat de la novel·la històrica que va vendre milions d’exemplars arreu del món, ha mort aquest dimecres als 94 anys, segons ha confirmat la seva editorial, Grijalbo, a l’agència EFE.

Abans de triomfar com a novel·lista, va treballar com a empresari de l’espectacle i la nit barcelonina. Va ser finalista del premi Planeta el 1986 amb Nada sucede a la víspera, fet que el va animar a canviar de sector.

Va començar a escriure tard, cap als anys vuitanta, però va trobar ben aviat el seu mètode i el que és més important, el seu públic. La seva novel·la més coneguda i venuda va ser Et donaré la terra (2008), de la qual en va vendre mig milió d’exemplars i va ser traduïda a múltiples llengües en dotze països. Amb aquest llibre va ser un dels grans triomfadors del Sant Jordi del 2008. La història va tenir una segona part amb Mar de foc (2011), tots dos ambientats en la Barcelona medieval, la seva època històrica preferida, sobretot el segle XI.

Ell mateix reconeixia que les seves novel·les “perfectes” havien de tenir un 75% d’acció i un 25% de descripció. Solia, doncs, anar aviat al gra de la història, com ho va fer a El destí dels herois , una aventura amb personatges devastats per la guerra del Rif, un dels últims episodis crepusculars de l’imperi espanyol. Les seves últimes novel·les van ser La vida que ens separa (2023) i Res no passa el dia abans, aquesta situada en la Barcelona del tardofranquisme.

En els seus temps d’empresari de la nit va arribar a ser president de la Federació de Sales de Festa i Discoteques d’Espanya. En aquells anys va tractar amb la flor i nata del món de l’espectacle, artistes com ara Julio Iglesias, Raphael, Lola Flores, Charles Aznavouur o Patti Bravo. Va ser propietari i director d’una sala que portava el seu nom: Don Chufo (1972-1991. També va ser el representant de l’humorista i presentadorf barceloní Pedro Ruiz.

El 2011 l’Ajuntament de Barcelona li va concedir la Medalla d’Or.