Clooney, assassí en crisi

No cal anar gaire enrere per tro­bar pel·lícules sobre assas­sins pro­fes­si­o­nals en crisi, tot un subgènere dins del thri­ller. Aquest estiu mateix hem pogut veure Killers, amb Ash­ton Kutc­her inten­tant dei­xar la pro­fessió, una tasca que no és tan fàcil com, per exem­ple, dei­xar de ser for­ner o cam­brer. El dar­rer a afe­gir-se a la llista és George Clo­o­ney, en una pel·lícula sos­pi­to­sa­ment rodada a Itàlia: l'actor adora aquest país, la seva actual pare­lla és ita­li­ana i té casa a Como.

A part de les belles loca­lit­za­ci­ons, hi ha altres coses d'El ame­ri­cano que sem­blen peces d'un pro­ducte cons­truït a la mida de l'estre­lla: el seu paper, apte per al lluïment en dife­rents regis­tres, o l'absència d'altres per­so­nat­ges de pes (les belles actrius Vio­lante Pla­cido, Irina Björklund i Thekla Reu­ten sem­blen ger­ros de flors).

La pel·lícula també té ecos d'Up in the air (Clo­o­ney en un altre paper d'home soli­tari i en movi­ment per­petu que s'ena­mora i vol una vida més tran­quil·la) i L'honor dels Prizzi (dos assas­sins pro­fes­si­o­nals inten­tant matar-se mútua­ment). En el que més s'allu­nya el film dels estàndards del gènere és en les escas­ses esce­nes d'acció i violència, i l'aposta per fer un film intros­pec­tiu i de ritme pau­sat: el retrat d'un home soli­tari i can­sat de la vida que porta, que vol can­viar, però que es veu obli­gat a llui­tar con­tra el seu destí tràgic.