Sang sense treva

Aquest any és millor estalviar als infants la visita a l'exposició World Press Photo, que avui s'inaugura al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Les imatges són dures. Els menuts i les persones sensibles a les escenes de sang i fetge poden anar-hi, però, sobretot!, hi ha una cantonada que han d'evitar de totes totes. La cantonada dels horrors sense treva.

Rivalitzen en crueltat la fotografia sinistra de l'habitació ensangonada on sense compassió van acoltellar amb un matxet el president de Guinea Bissau, João Bernardo Vieira, el 2 de març de l'any passat, i la imatge repugnant dels famolencs habitants de Zimbàbue escurant fins als ossos un elefant mort. Però el tron de la maldat l'ocupa, en aquesta paret tan truculenta, una sèrie fotogràfica que recull pas a pas la lapidació d'un home declarat culpable d'un delicte d'adulteri, a mans dels membres d'un grup d'islamistes radicals de Somàlia.

Totes aquestes fotografies han estat premiades en la darrera edició (la 55) del concurs World Press Photo, que per sisè any ha trobat a Barcelona la complicitat per poder exposar el que, probablement, és la millor collita del fotoperiodisme mundial. La fundació barcelonina Photographic Social Vision és la que té cura de l'organització de l'exposició, una de les que, per cert, atreu visitants més joves al CCCB.

La violència domina els temes d'actualitat que, amb altes cotes de pressió i risc, cobreixen els intrèpids fotoperiodistes. Això no és nou, però sí ho és el tractament fotogràfic que certs professionals han començat a donar a les misèries del món. És un tractament amb un accent artístic que defuig els patrons més convencionals de la fotografia de conflictes.

Un nou fotoperiodisme vol “explicar les històries d'una altra manera” per desanestesiar la societat occidental, emfasitza Sílvia Omedes, la presidenta de Photographic Social Vision. La fotografia guanyadora del World Press Photo 2009 n'és un exemple excel·lent. La va fer el fotògraf italià Pietro Masturzo a Teheran, just després de les eleccions presidencials fraudulentes que van concedir el poder a Mahmud Ahmadinejad. Les autoritats iranianes van prohibir a Masturzo fer fotografies al carrer, però ell, reclòs a la seva habitació, va trobar la seva oportunitat d'or en veure per la finestra dones que feien crits contra la tirania des dels terrats de les seves cases. Salta a la vista que la fotografia té poca qualitat, però el punt de vista és tan inusual que la fa poderosa. I aquesta sí que és apta i molt recomanable per conscienciar dels mals del nostre temps als infants.