Espoliació

Fa uns anys, un dels argu­ments clàssics con­tra la inde­pendència de Cata­lu­nya era l'econòmic. Sentíem dir que una Cata­lu­nya inde­pen­dent era invi­a­ble des del punt de vista de l'eco­no­mia. Alguns eco­no­mis­tes de pres­tigi, com Ramon Trias Far­gas o Jacint Ros Hom­bra­ve­lla, ja havien des­mun­tat aquest argu­ment, però el con­tinuàvem sen­tint. Ara, és un recurs enve­llit, des­pres­ti­giat i que des­pres­ti­gia qui l'uti­litza. Majo­ritària­ment s'accepta que una Cata­lu­nya inde­pen­dent, ben ges­ti­o­nada, no sola­ment seria via­ble sinó que podria ser un país pròsper i benes­tant. Ara sovint sen­tim expres­sar aquesta idea i, al mateix temps, en sen­tim una altra que és el seu revers. Ho afirma el pre­si­dent Mon­ti­lla en un lli­bre i ho ha dit Mari­ano Rajoy aquesta set­mana mateix en unes decla­ra­ci­ons: no es pot con­ce­dir el con­cert econòmic a Cata­lu­nya perquè faria invi­a­ble l'existència de l'Estat espa­nyol. Si posem les dues idees de cos­tat s'ente­nen mol­tes coses. Pri­mera: els ciu­ta­dans d'una Cata­lu­nya sobi­rana dis­po­sa­rien de més recur­sos, ser­veis i infra­es­truc­tu­res que ara. Segona: l'Estat espa­nyol no pot ator­gar un con­cert econòmic a Cata­lu­nya perquè no els sor­ti­rien els comp­tes. Par­lem d'un con­cert econòmic, amb el qual, al cap i a la fi, Cata­lu­nya con­ti­nu­a­ria con­tri­buint a les arques esta­tals. No par­lem de la sepa­ració, que ales­ho­res el trauma per a l'Estat espa­nyol encara seria més insu­por­ta­ble. Si es rela­ci­o­nen les dues idees es com­pre­nen per­fec­ta­ment algu­nes rea­li­tats con­sis­tents. Es comprèn, per exem­ple, que, perquè exis­teixi Espa­nya, Cata­lu­nya ha de ser sis­temàtica­ment espo­li­ada, amb tot el pes de les lleis i, si cal, de la força.

Espa­nya viu dels cabals que li aporta Cata­lu­nya. Ho reco­neix fins i tot Rajoy. Per tant l'espoli con­ti­nuarà perquè és impres­cin­di­ble. Es comprèn també que Espa­nya no per­metrà pas que Cata­lu­nya s'inde­pen­ditzi. Hi opo­sarà tots els ins­tru­ments de què dis­posa un estat. És natu­ral: s'hi juguen la super­vivència. A la fi aquesta és la gran para­doxa: Espa­nya, sense Cata­lu­nya, no pot exis­tir; Cata­lu­nya, inde­pen­dent d'Espa­nya, sí. I així estem...