La Sagrada Família ja és basílica

Benet XVI ha conclòs la part de la cerimònia que consistia exclusivament en dedicar el temple. D'aquesta manera, la Sagrada Família ja s'ha convertit en basílica. Ha estat un procés llarg, que ha començat amb el cant de les lletanies dels sants relacionats amb Catalunya i el propi temple. Tot seguit, el sant pare ha fet la pregària de dedicació i la unció de l'altar i parets del temple. És un procés que ha consistit en untar el temple amb crisma, que és oli barrejat amb bàlsam consagrat pel bisbe el Dijous Sant. Un cop la Sagrada Família ha estat ungida vol dir que està dedicada completament i per sempre al culte cristià. Es coneix com a basílica una església important per la seva antiguitat, extensió o magnificència, en imitació de les tretze esglésies de Roma, set majors i sis menors, que es consideren com les primeres de la cristiandat en categoria i que gaudeixen de diversos privilegis.

Durant la cerimònia de dedicació, el papa Benet XVI ha emès un missatge a favor de la vida com a “sagrada i inviolable des del moment de la seva concepció” i també ha defensat la institució del matrimoni catòlic.

Davant de 6.500 fidels i autoritats, 1.100 concelebrants i 800 cantors, el pontífex ha demanat que “la natalitat sigui dignificada, valorada i recolzada jurídicament, socialment i legislativament”, en al·lusió a la reforma de la llei de l'avortament del govern espanyol, en vigor des de primers de juliol, que va provocar tensions entre el Vaticà i l'Estat espanyol.

“L'Església s'oposa a totes les formes de negació de la vida humana, i dóna suport a tothom qui promogui l'ordre natural en l'àmbit de la institució familiar”, ha afirmat el pontífex. Segons Benet XVI, “l'amor generós i indissoluble d'un home i una dona és el marc eficaç i el fonament de la vida humana a la seva estació, part, creixement i el seu terme natural”, després de la qual cosa ha fet una defensa del matrimoni catòlic.

El pontífex ha demanat un suport “decidit” de l'Estat a l'home i la dona que contrauen matrimoni i formen una família, tot i que no ha fet al·lusió al matrimoni entre homosexuals, un altre dels punts de fricció entre el govern espanyol i el Vaticà.

El bisbe de Roma ha fet honor al temple d'Antoni Gaudí i ha beneït “la Sagrada Família de Natzaret” pel seu exemple d'amor, treball i servei davant de Déu. I ha dit que la Sagrada Família és un “signe visible del Déu invisible” i que en ell, Gaudí va voler unir la inspiració que li arribava dels tres grans llibres en els quals s'alimentava com a home, com a creient i com a arquitecte: el llibre de la naturalesa, el llibre de la Sagrada Escriptura i el llibre de la Litúrgia.

Després de constatar que “les condicions de vida han canviat molt” des dels orígens del cristianisme, ha destacat que els cristians no han d'acontentar-se amb els progressos tècnics, socials i culturals, sinó que “han d'estar sempre els progressos morals, com l'atenció, protecció i ajuda a la família”.

Benet XVI ha advocat per mesures econòmiques i socials perquè la dona trobi a casa i en la feina la seva “plena realització”.

Després d'agrair al cardenal i arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, la seva benvinguda i saludar els reis espanyols i el cardenal Ricard Maria Carles, a més de tots els assistents, Benet XVI s'ha servit de la figura de l'artífex del monument de la Sagrada Família, Antoni Gaudí, al qual s'ha referit com a “arquitecte genial i cristià conseqüent”, per mostrar la consonància entre fe i bellesa.

Ha remarcat que el temple, designat basílica i autoritzat per al culte, és fruit d'una “història de santedat, de creació artística i poètica, nascudes de la fe”, i ha celebrat especialment la vinculació del monument modernista amb Sant Josep, pare de Jesús. “M'ha commogut especialment la seguretat amb la qual Gaudí, davant de les innombrables dificultats que va haver d'afrontar, exclamava ple de confiança en la divina Providència: 'Sant Josep acabarà el temple”. Per aquesta raó, “ara no deixa de ser significatiu que sigui dedicat per un papa, el nom de pila del qual és Josep” --Joseph Ratzinger--, ha assenyalat.

En el seu discurs, d'un quart d'hora de durada, ha exalçat especialment l'arquitecte mort el 1927 per fer “una de les tasques més importants d'avui”: “Superar l'escissió entre consciència humana i consciència cristiana, entre existència en aquest món temporal i obertura a una vida eterna, entre bellesa de les coses i Déu com a Bellesa”. “Déu és Déu de pau i no de violència, de llibertat i no de coacció, de concòrdia i no de discòrdia”, ha remarcat, i hi ha afegit: “Penso que la dedicació d'aquest temple, en una època en què l'home pretén edificar la seva vida d'esquena a Déu, com si ja no tingués res a dir-li, resulta un fet de gran significat”.

Més de 800 cantors, de l'Escolania de Montserrat, la Coral Sant Jordi i l'Orfeó Català amenitzen l'Eucaristia amb una cuidada selecció de càntics, entre els quals hi havia l'emotiu Virolai a la Verge, que entonaran abans de l'Àngelus, el Messies de Händel i el 'Crec en un Déu', cançó popular de mossèn Romeu.

Benet XVI ha utilitzat el català en diversos moments del seu parlament de la cerimònia de dedicació del temple: “En el nom del Pare, del Fill i l'Esperit Sant”, ha dit.