Una cultura mai vista

Per increïble que sembli, el regne de l'Aràbia Saudita no va començar a perforar el seu subsòl a la recerca de vestigis de cultures passades fins fa 40 anys. Els prejudicis envers la història preislàmica i el poc interès arqueològic que provocava un tros de terra suposadament buida, desèrtica i tancada es van esvair de la nit al dia quan les excavacions van fer aflorar restes i més restes de civilitzacions de fins a un milió d'anys d'antiguitat. Poca broma: en quatre dècades s'han registrat més de 10.000 jaciments. És a dir, de buida, desèrtica i tancada, la península Aràbiga no en té res de res.

I ara, per fi, els mandataris del gegantí país han decidit que ja toca presumir al món de patrimoni arqueològic. Les relíquies ocultes de la història de l'Aràbia Saudita, desconegudes arreu, llueixen amb una força extraordinària en una exposició a Caixafòrum, organitzada per la Comissió Saudita per al Turisme i les Antiguitats del Regne de l'Aràbia Saudita, el Museu del Louvre i la Fundació La Caixa.

Molts fils s'han hagut de moure per tal que aquesta mostra, que reuneix més de 300 obres, hagi vingut a Barcelona després de la seva estrena mundial a París i abans que se'n vagi a Sant Petersburg, Berlín i als Estats Units per deixar mig planeta bocabadat. A més d'un obsessiu desig dels governants saudites de portar-la aquí –“volem que els espanyols sàpiguen que els àrabs que van arribar a la península Ibèrica al segle VIII no eren beduïns sinó gent molt civilitzada”, exclamava ahir el comissari, Ali Ibrahim Al-Ghabban–, ha estat clau l'acord que van signar el 2009 el Louvre i la Fundació La Caixa, segons el qual els diferents centres Caixafòrum presentaran els pròxims anys un munt d'exposicions exclusives. Els tresors arqueològics de l'Aràbia Saudita són el primer fruit del sucós conveni que més endavant es traduirà en exposicions de Delacroix, d'art copte i de dibuixos italians del segle XVII.

L'exposició que ahir van inaugurar el príncep d'Astúries i la plana major d'alts mandataris saudites, acompanyats pel president de la Generalitat, José Montilla, posa al descobert una cultura genuïna que es va desenvolupar en una terra de pas de caravanes de mercaders i que va xuclar de les civilitzacions veïnes de Mesopotàmia, l'Iran, Egipte, el Pròxim Orient o el Iemen, i més endavant dels grans imperis de la fi de l'antiguitat. “El públic quedarà fascinat del tot perquè veurà en aquesta mostra un art mai vist, gestat amb moltes influències però al cap i a la fi únic al món”, remarca Carine Juvin, membre del departament d'arts de l'islam del Louvre i també comissària.

Resseguint les petjades de les rutes de l'encens i el comerç de matèries precioses, que amb l'arribada de l'islam esdevindrien les rutes de pelegrinatge a la Meca, l'exposició arrenca amb els vestigis dels poblaments prehistòrics i l'art nòmada, s'atura en els oasis i les ciutats fortificades del desert, s'esplaia en els regnes de Dedan i Lihyan amb els seus santuaris i escultures gegantines, evoca l'antiga Hegra, on Aràbia va entrar en contacte amb Roma, i culmina en els palaus de Medina i en les esteles funeràries de la Meca. El recorregut finalitza amb la conquesta i fundació del regne pel monarca Abd al-Aziz al-Saüd, més conegut a Occident amb el nom d'Ibn Saüd.

Una pila d'obres de l'exposició, molt recomanable per veure amb infants, fan caure d'esquena. Només d'entrar, ens reben tres esteles funeràries antropomorfes del quart mil·lenni aC, segurament les representacions humanes més antigues, que captiven per la seva insòlita modernitat. A més, el seu estat de conservació és excel·lent, tot el contrari de les tres estàtues colossals desenterrades de fa molt poc al santuari de Khuraiba (IV-III aC), a l'oasi d'Al-Ula, que representen tres sobirans del regne de Lihyan. Tot i que n'hi ha dues amb el cap tallat i una tercera sense rostre, s'imposen i fins i tot intimiden. I ja a les acaballes de l'exposició, paga la pena deixar anar la ment i amarar-se de la bellesa de l'escriptura àrab tot caminant a través d'un conjunt d'esteles del cementiri d'Al-Maala, al nord de la Meca.