‘Boom' de galeries

Figures de l'art actual

Sergio Calleja ho deixa clar: “Aquest no és el meu món”. No ho era fins ara, en tot cas. Amb una trajectòria professional entregada a la gestió de les noves tecnologies, Calleja té una faceta d'artista i es declara “consumidor”, que no col·leccionista, d'obres d'art. Viatja molt i visita compulsivament les principals fires d'art del món. A la Frieze de Londres, a la Fiac de París i a Art Basel és on troba l'art que més l'apassiona. En canvi, segons diu, cap galeria de Barcelona satisfà les seves necessitats. I això és el que el va portar a crear la seva pròpia galeria, amb dos socis més i un generós equip de set treballadors. “Què passaria si exposés a Barcelona la flor i nata dels artistes actuals que tant es cotitzen a les fires?”, es va preguntar, i va trobar la resposta en un local immens, de 360 m², situat al Born, al carrer Comercial, 3, a ben pocs metres del llegendari Metrònom. Busquin galeries d'aquestes dimensions a Barcelona, que no les trobaran.

A l'estiu va anar de bòlit per reformar l'espai, compost de dues plantes, cada una amb un segell d'exposicions molt acotat: una mira l'art de fora i l'altra mira l'art de dins. I el va inaugurar amb el nom d'Absolute Art Space, a finals del mes passat, amb una exposició de l'artista Mark Khaisman (no se la perdin!) i amb una festa que va atreure gairebé 400 persones.

Calleja ha concebut una galeria amb una gran sala (la que està a peu de carrer) dedicada a exposar “els fora de sèrie de les fires internacionals”, artistes amb molt prestigi i currículum, i una sala petita, al soterrani, que desitja que sigui la gran oportunitat dels artistes emergents locals més prometedors. “Ni els cobraré comissió ni lloguer, l'únic que els demano és que no inflin els preus per poder arribar a més gent”, explica. “És igual si hi perdo calés, el que m'interessa és fornir un planter d'artistes molt potent”, hi afegeix. Els últims mesos s'ha dedicat en cos i ànima a rastrejar els centres de creació i producció del país, tipus Hangar i Can Xalant. Ha començat apostant per l'artista Raül Roncero.

Absolute Art Space té altres peculiaritats que la fan diferent. Una de prou reveladora: totes les exposicions tindran patrocinadors privats.

Aposta per la pintura

Maria José Fuentes tampoc no prové del món de l'art; en aquest cas, la seva carrera es desplega en el món de les finances. Però, des de sempre, per compensar i evadir-se de la quadriculació de professió, ha tingut l'art com a gran afició. Fa uns quatre anys, amb el seu marit, va decidir anar més enllà, i se'ls va ocórrer la idea d'obrir una galeria. Van necessitar un temps per madurar el projecte i el darrer any, en plena crisi, van començar a buscar un local. N'hi havia un munt per triar, conseqüència de la mateixa crisi. D'entrada, però, volien fugir dels circuits habituals de galeries, i van optar finalment per un espai situat al capdamunt de la Diagonal, al número 505, passada la plaça Francesc Macià.

Un altre espai molt generós, de 320 m², i també dividit en dues plantes. És la Berger Gallery, que curiosament es va inaugurar el mateix dia que l'Absolute Art Space, el 28 d'octubre. Més de 250 persones no es van voler perdre la festa d'estrena ni el vernissatge de la primera exposició, dedicada al jove pintor barceloní Pablo Valle.

La pintura contemporània és la principal raó de ser de la galeria. Un 80% de les exposicions seran, doncs, de pintura. S'alternaran dues estratègies de programació. Una encaminada a descobrir i recolzar els joves valors locals, a partir d'una exhaustiva cerca a la universitat i els centres de formació artística. “Molts artistes han de marxar de la ciutat per buscar-se la vida perquè aquí no troben cap motivació; els més bons estaran amb nosaltres, volem créixer amb tots ells”, emfasitza Fuentes.

L'altra línia centellejarà amb artistes de reputació internacional, d'aquí i de fora, que no exposen mai a Barcelona. “Si apostes per un projecte molt diferent als de la resta, es pot dinamitzar el mercat”, considera Fuentes. I no és només el repertori d'artistes que passaran per la galeria el que la farà diferent: editar catàlegs curosos, tenir els preus de les obres a les cartel·les per estalviar als visitants preguntes que els cohibeixen, ambientar amb un fil musical en sintonia amb les obres, projectar vídeos dels artistes treballant al seu taller i posar un ordinador a l'abast de tothom per poder-se documentar; tenir, en definitiva, un aire més distès i agradable, que prou falta que fa al món de les galeries.

Tot sobre la fotografia

Fa un parell d'anys que a Barcelona hi ha un autèntic boom de galeries i espais especialitzats en fotografia. Ara s'hi ha afegit un altre projecte, tot i que s'allunya dels paràmetres convencionals d'una galeria comercial. Es diu Phacto, i els promotors, set fotògrafs, el reivindiquen com a espai d'acció fotogràfica, és a dir, molt més que un aparador.

Situat al Poble Sec, al carrer Tapioles, 22, molt a prop de La Fábrica, Phacto ocupa un petit local d'uns 100 m² on conviuen els estudis dels set fotògrafs amb un petit espai d'exposicions i una futura sala (cal fer-ne les obres) per a conferències i tallers. El projecte recorda el Poblenou de la Barcelona preolímpica amb artistes vinguts de fora, aplegats en un mateix local per treballar i exposar les obres.

La majoria dels seus impulsors fa anys que viuen a Barcelona, però procedeixen d'altres països: Itàlia, Mèxic, França i Polònia. Són Luca Tronci (amb l'obra del qual s'ha donat el tret de sortida), Mara Sánchez-Renero, Emilie Hallard, Rafael Arocha, Eduard Bayés, Gerda Kochanska i Fabio Vacca.

Són fotògrafs d'inquietuds dispars, però tenen en comú que volen ser més competitius i créixer junts a Phacto, tot creant xarxes de treball amb altres fotògrafs i entitats de la ciutat. El debat entorn de la fotografia contemporània, sobre què comunica avui una imatge i la seva relació amb l'arquitectura, l'urbanisme, la moda i altres disciplines és el sentit principal de Phacto.