Fins aquí hem arribat

Avui és dilluns. Però posem que és 24 de novembre de 2014. I que diumenge que ve, dia 30, hi ha eleccions al Parlament. Els últims mesos han estat convulsos. Des de la macromanifestació del 13 de juliol: 2 milions de catalans al carrer amb el lema Fins aquí hem arribat. Des d'abans, de fet. Des de la sentència del Constitucional que laminava l'acord què havien arribat el govern de CiU i el govern del PP a Madrid per al concert econòmic. Aquesta vegada el recurs que el PSOE va presentar contra l'acord CiU-PP pel concert, que també havia tingut el suport d'ERC i de Solidaritat per la Independència, va acabar prosperant a partir d'una interpretació perversa del TC del text constitucional. Havia estat molt difícil d'arrencar del PP la possibilitat de dotar Catalunya de la capacitat de recaptar els seus propis impostos. Però és que Rajoy no tenia cap altra sortida aritmètica que el pacte amb CiU si volia governar amb una certa estabilitat. És clar que Mas havia hagut de renunciar a la possibilitat de convocar un referèndum per la independència, al marge d'avalar polítiques incòmodes en la governació de l'Estat. El PSOE, és clar, va intentar explotar tant com va poder la “deriva independentista” de Rajoy amb la concessió del concert a Catalunya. Les enquestes amb vista a les eleccions generals d'aquí a dos anys li ho recompensaven. Però a Catalunya la política del PSOE li costava cara al PSC, que en les enquestes per a les eleccions de diumenge sembla que passarà per primer vegada a Catalunya darrera el PP, que es pot convertir en la segona força rere CiU. Mas continua sent el favorit per guanyar les eleccions, però necessitarà crosses més grosses que en la legislatura passada, en què s'ha recolzat indistintament amb el PP, amb ERC i amb Laporta. ERC, tot i que Carod ha desbancat Puigcercós, continua sense aglutinar el vot independentista, que continua disgregat. Fins aquí hem arribat, va clamar el poble de Catalunya el 13-J. Diumenge 30, les votacions. El dilluns 1 de desembre en parlarem.