La contra
Això és un galliner!
Antoni Llena felicita el Nadal a la Fundació Miró amb una instal·lació que refugia vuit gallines i un gall. “Falta vida als museus”, exclama l'artista
“Mira, una gallina!”. El tòpic que els nens de ciutat creuen que una gallina és aquell tros de carn plastificada que les mamis compren al supermercat ressonava ahir com el que és, pura i lamentable realitat, al pati de l'Olivera de la Fundació Miró. I no n'hi ha una sinó vuit, de gallinetes, tan joves que encara no ponen ous (llàstima!), i també un formós gall, tot un senyor gall amb cara de pocs amics a qui els treballadors del museu anomenen Godzilla i l'artista Antoni Llena, el Napoleó. A Llena li han encarregat la nadala de la Miró i ha tingut la pensada d'instal·lar un galliner (res a veure amb una vulgar gàbia: l'estructura té forma de triangle, símbol de la divinitat i de la saviesa) que, bromes a part, ens diu més coses de les que voldríem sentir sobre el món que ens ha tocat viure.
I per què un galliner? Per molts motius, tants com missatges s'entrellacen en aquest muntatge agut que, només per començar, invoca l'esperit d'un geni, Miró, que deia que pintava com les gallines: “Amb el cap cot pelluquen el gra de terra i amb el bec encarat al cel se l'empassen coll avall”. Doncs, sí, Miró partia d'allò local, de la seva terra, per expandir-se al món sencer, una lliçó que farien bé d'escoltar molts artistes joves d'avui, i de passada també els museus d'art contemporani, que, avisa Llena, s'han convertit “en llocs asèptics”, sense vida, o lluny de la vida que encara és pitjor. “Per això un galliner, per dir que cal un gest de naturalitat. Als museus fa falta que un gall canti de bon matí! Que mengi, que cagui, que faci pipí...”
El galliner de la Fundació Miró no és tan entranyable com sembla. Està injectat de malícia. Sobretot per aquells que continuen sense captar el sentit del Nadal, “una festa que rememora la precarietat”, escriu Llena en la cucada de felicitació de Nadal de la Fundació Miró, i només s'han quedat amb la pel·lícula de l'or, l'encens i la mirra. Això, però, com els nens de ciutat que no han vist una gallina viva en sa vida, també és un tòpic.
Fins al 9 de gener, el galliner no es mourà del pati de l'Olivera. Vuit gallines que fan coc, coc... i una de novena, menuda i silenciosa, que s'amaga en una obra de l'extraordinària exposició d'art britànic que presenta la Miró. Busquin-la en un collage de postals de Peter Blake!