Articles

ca montes

Wikileaks i la llibertat

Defensar Wikileaks és ara un imperatiu moral, tot i els seus mètodes

Reco­nec que encara no tinc clar què pense de Julian Assenge, de Wiki­le­aks i dels seus mètodes. Però d'una cosa no en tinc cap dubte: l'atac des­en­ca­de­nat pels Estats Units con­tra ells és un atac fron­tal a totes les nos­tres lli­ber­tats. En con­seqüència això no ho pot tapar la dis­cussió, legítima i impor­tant, sobre si les coses s'han de fer a la manera que ho fa Wiki­le­aks o no. 

Hi ha qui s'indigna pel fet que es facen públics infor­mes que són, d'entrada, con­fi­den­ci­als. Hi ha qui dubta que això puga ser usat periodísti­ca­ment. I hi ha qui alerta que es posen en perill les bases de la diplomàcia entre els estats o fins i tot la pau mun­dial.

Tots ells són argu­ments que merei­xen ser con­si­de­rats. Per­so­nal­ment no crec que es puga cri­ti­car que es facen públics docu­ments con­fi­den­ci­als. La història sen­cera del peri­o­disme no és res més que un per­ma­nent joc entre qui vol ama­gar infor­mació i qui intenta publi­car-la. I el nucli del pro­blema es va acla­rir fa segles, quan va que­dar clar que el cri­teri no era la dis­cussió sobre si són con­fi­den­ci­als sinó sobre si són relle­vants o no. I ho són.

L'ús periodístic dels matei­xos és un poc més com­pli­cat. Perquè Wiki­le­aks al cap i a la fi el que ha fet és crear una forma fàcil de fil­trar infor­mació. És un inter­me­di­ari, en defi­ni­tiva, que pro­te­geix millor que mai abans l'autor de la fil­tració. Però aquesta pro­tecció també veta l'accés a la font i el con­trast i ací és on jo tinc els dub­tes més grans sobre l'eficàcia del mètode. Si bé és cert que la reacció dels Estats Units con­firma de forma indub­ta­ble que aquells docu­ments són reals, no hi ha cap gola pro­funda al dar­rere amb qui con­tras­tar, a qui pre­gun­tar.

L'argu­ment que ero­si­ona la base de la con­vivència o amenaça la pau mun­dial em sem­bla final­ment ridícul, aquest sí. Els diplomàtics no són babaus i més val que no els trac­tem com a tals.

Dit tot això, mai s'havia vist a inter­net un intent tan bru­tal i coor­di­nat de fer fora de la xarxa algú. I en un espai que és sinònim de lli­ber­tat i lliure cir­cu­lació d'idees i infor­mació, la gra­ve­tat de l'atac estal­via dub­tes. Defen­sar Wiki­le­aks és ara mateix per això un impe­ra­tiu moral. Fins i tot si s'equi­vo­quen en els seus mètodes. 

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.