El papa caganer a la Sagrada Família

Fa unes setmanes teníem a la Sagrada Família el papa en persona i ara hi tenim el papa caganer. A Barcelona hi ha dues fires de Nadal o de Santa Llúcia importants. La de la plaça de la Catedral, que és la més gran i famosa, i la de la Sagrada Família, que només té dues fileres de parades. Hi vaig, i observo que una d'aquestes parades està exclusivament dedicada a la figura del caganer. També hi ha figures que fan pipí però ara no posarem en dubte el caràcter monogràfic de la parada pel fet que les figuretes es decantin per evacuar d'una manera o de l'altra. La figura estel·lar d'aquest any és el papa caganer, i quan diem papa volem dir Benet XVI, el mateix que fa unes setmanes va ser rebut amb gran respecte pels fidels, aquí mateix. “En tenia cinquanta figures i me'n queden dues”, em diu el venedor. I els altres caganers? “No se'n venen tants”. N'hi ha de Mas, de Montilla, de tots els jugadors del Barça, d'Obama, d'Albert Einstein... Qui posa un Albert Einstein caganer al pessebre? Ha de ser algú amb un cert nivell de cultura, perquè a la peanya no s'hi llegeix “Albert Eins- tein” sinó “E = mc²”. Quan el venedor de caganers em diu que els altres caganers que no són el papa no tenen tanta sortida fa una veueta que anuncia que d'alguns no n'ha venut cap –“encara en tinc capses per obrir”– i que aquest any no hi ha gaire negoci. Hi ha una estàtua de la llibertat de Nova York caganera.

La Lucía, propietària d'una parada que ven avets artificials, em confirma que el negoci no va. “Altres anys la fira obria set dies abans. La primera setmana, la gent ve a mirar. La segona, a comprar. Ara la primera setmana, la de mirar, ha coincidit amb la del pont de la Puríssima, que era la de les vendes”.

Ens trobem al punt de Barcelona que concentra més turistes. Vénen, els turistes a la fira? “Ahir van passar uns italians en grups organitzats i el guia al davant”. Hi ha molts italians rondant la Sagrada Família. Els japonesos no deuen estar en període de vacances perquè no se'n veu cap. O això o –Déu no ho vulgui– han avorrit en massa l'obra de Gaudí i han girat la vista cap a una altra atracció del món. Com que el pessebre és una invenció de Sant Francesc d'Assís i el gran centre productor de figures és a Nàpols, els italians miren la fira de pessebres amb molt poca intensitat visual i comercial.

Ningú està content. Tothom coincideix a dir que aquest any no hi ha compradors. De visitants, en canvi, n'hi ha molts. Caminar entre les parades és molt dificultós i lent. Un venedor de llumets i d'aquells Pares Noel que s'enfilen pels balcons està furiós: “De tot això, en té la culpa el govern, que pressiona la gent senzilla, que és la que fa pessebres, i deixa en pau els rics i els xoriços”. Digui, digui. “A mi m'han robat dos cops. Primer els lladres em van deixar el pis net. Després m'ha deixat escurat Hisenda”. Li pregunto com es diu però ni m'escolta: “Que vinguin Montilla i Castells, que hi vull tenir un cara a cara”.

A la fira de pessebres de la Sagrada Família, Nadal no dóna cap alegria. Ni el papa salva la temporada.