educació
L'entorn familiar, clau en el rendiment dels estudiants
L'informe PISA evidencia que la diferència entre centres públics i privats té a veure amb l'estatus socioeconòmic i cultural de l'estudiant
La implicació dels pares influeix més que els recursos
Els 23 punts de diferència a favor de l'alumnat català dels instituts privats en la prova de comprensió lectora de l'últim informe PISA es transformen en 11 punts a favor dels centres públics després d'aplicar l'índex estadístic que relaciona el rendiment acadèmic amb el nivell socioeconòmic i cultural de les famílies. “L'informe demostra que el debat obert al nostre país sobre la doble xarxa (pública i privada concertada) és estèril perquè el tipus de centre no influeix en els resultats de l'alumne”, subratlla Màrius Martínez, doctor en ciències d'educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Els millors resultats obtinguts pels instituts privats –que també superen els públics en la prova de matemàtiques i ciències– són perquè aquests centres tenen més estudiants matriculats de famílies benestants. A més, segons el professor d'institut Xavier Cortadellas, “és molt fàcil fer classe a alumnes que parteixen d'una nota alta”, com passa en centres privats i concertats que demanen un nivell acadèmic mínim per escolaritzar l'estudiant.
Hi ha un altre indicador que demostra que les diferències no es produeixen segons el tipus de centre, sinó entre el tipus d'alumnat. Concretament, la variació global entre els resultats dels estudiants de diferents instituts és del 14%. En canvi, entre els alumnes del mateix centre, la diferència s'incrementa fins al 64,5%.
En opinió dels experts de l'OCDE, una menor diferència entre centres és sinònim d'equitat en el sistema educatiu. Finlàndia és el país on la variabilitat és més baixa, amb un 8%. Catalunya, amb un 14%, també està clarament per sota de la mitjana de l'OCDE, d'un 42%.
Segons el president del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, Jorge Calero, en els últims anys, l'equitat s'ha vist beneficiada “per mesures de suport de l'alumnat i dels centres amb més dificultats”.
Però aquests percentatges fan palès que, a banda del nivell socioeconòmic i cultural de pares i instituts, hi ha altres factors importants a tenir en compte, com seria la tasca del docent, l'actitud de les famílies, l'organització del centre i el clima a l'aula. En aquesta línia, l'informe PISA 2009 assenyala que els alumnes catalans de famílies més modestes obtenen millors resultats que la mitjana de l'OCDE. No és així en els nivells socioeconòmics més alts, en què el rendiment dels estudiants és més baix.
Delegar l'educació
Martínez subratlla que “amb pagar no n'hi ha prou” i recorda l'informe del sociòleg basc Javier Elzo per a la Fundació Jaume Bofill, que evidencia que pares amb un alt nivell de formació i bona posició laboral s'impliquen poc en l'educació dels fills, que deleguen en l'escola, en personal de suport o en altres familiars. “És millor tenir menys recursos però una major implicació”, insisteix Martínez.
Però disposar dels recursos econòmics que permeten fer activitats extraescolars sí repercuteix favorablement en els resultats acadèmics. Mentre que no hi ha una correlació directa entre la qualitat dels recursos i la puntuació en la prova de lectura, sí que milloren els resultats de l'alumnat que fa activitats fora del centre.
“En tallers de teatre es desenvolupen competències relacionades directament amb el currículum escolar. En altres activitats potser la relació no és tan directa, però indirectament també beneficia el rendiment acadèmic”, explica Martínez. Per això reclama invertir més en l'estat del benestar, ja que “la repercussió en el sistema educatiu és clara”.
L'anàlisi en profunditat de l'informe PISA també atribueix un paper destacat al docent. L'índex de relació entre professor i alumne repercuteix molt directament en els resultats de la prova de lectura. “La feina del docent és significativa i important perquè les persones creixen més amb les interaccions i, per tant, s'ha de vigilar amb projectes com la digitalització de l'aula”, adverteix Martínez.
Per fomentar aquesta interacció, Cortadellas demana instituts que no superin els 500 estudiants matriculats. “En els centres més petits s'aconsegueix un major vincle amb l'alumnat i uns millors resultats acadèmics”, destaca el professor gironí.
No confondre la disciplina amb l'autoritarisme
Una de les variables més destacades per l'informe PISA 2009 és el clima de disciplina als centres educatius que, segons els experts de l'OCDE, repercuteix en la qualitat educativa. Els resultats de la prova de comprensió lectora dels alumnes catalans donen la raó a l'organització que aplega les economies més desenvolupades del món. Els estudiants de centres amb un major clima de disciplina han obtingut millor puntuació i superen la mitjana del país, de 498 punts.
Per Màrius Martínez, doctor en ciències de l'educació de la UAB, no s'ha de confondre la disciplina amb l'autoritarisme, sinó amb un bon clima d'aprenentatge en què s'estableixen amb claredat les normes. “No vol dir que les escoles més clàssiques i tradicionals siguin millors. No és això”.
El professor d'institut Xavier Cortadellas també destaca que més disciplina, més control, “provoca l'enfrontament amb molts adolescents” i, a més,”no serveix de res, encara que els expulsis de classe”. Segons l'experiència de Cortadellas, és important que el professor tingui “empatia” amb els alumnes. I això, subratlla, “es té o no es té i, per aquesta raó, hi ha gent que no hauria d'estar treballant com a professor”. També considera que els docents haurien de deixar de ser funcionaris.