Cultura

Beethoven i txa-txa-txa

Ramon Solsona guanya el premi Sant Jordi de novel·la i Jordi Cabré queda finalista. M. Rosa Font s'endú el Riba i Alba Dedeu, el Mercè Rodoreda

‘L'home de la maleta' encarna la contradicció entre l'escalf i la nosa de la família

La música s'alça com a pro­ta­go­nista del Sant Jordi d'enguany, un premi que cada any con­vo­quen Òmnium Cul­tu­ral i la Fun­dació Enci­clopèdia Cata­lana: Ramon Sol­sona, gua­nya­dor del guardó prin­ci­pal (dotat amb 60.000 euros), pren un músic d'orques­tra com a pro­ta­go­nista i pilar de L'home de la maleta, men­tre que Jordi Cabré, fina­lista (10.000 euros), un pia­nista de fune­rals amant de Beet­ho­ven a la novel·la Després de Laura. Tots dos són col·labo­ra­dors del diari Avui.

“És un home que pri­mer va amb una maleta d'enve­lat en enve­lat, de festa major en festa major, un món amb molta anècdota i sen­ti­ment, i als setanta anys roda de casa en casa, aco­llit per les seves tres filles”. Per Ramon Sol­sona, aquest vell músic de txa-txa-txa que sos­pira tot dient “els gre­nyuts ens van treure la feina”, encarna la con­tra­dicció entre “l'escalf” i la “nosa” que repre­senta la família. Resulta que una de les seves nétes és una xinesa adop­tada. “És un home que no entén i es veu superat pel món actual i ho diu tot pel boc gros”. Àlex Broch, mem­bre del jurat, va des­ta­car ahir en la roda de premsa prèvia a la Nit de Santa Llúcia l'expres­si­vi­tat del llen­guatge “més enllà de la llen­gua acadèmica”, així com “l'humor” que exhala la novel·la..

Després de Laura pre­senta un tri­an­gle amorós amb Beet­ho­ven en un dels cos­tats. “La música acaba sent prou pode­rosa no només per matar, sinó també per esta­blir una relació amb els morts”. Cabré, fina­lista per segona vegada –“en aquest país la ter­cera és la bona: aca­bem de veure'n un exem­ple”–, estira el fil d'una supo­sada obra ina­ca­bada de Beet­ho­ven per dotar d'intriga una novel·la que té dues tra­mes paral·leles: pre­sent i pas­sat.

Al seu torn, M. Rosa Font, mem­bre del con­sell edi­to­rial del diari El Punt, veu reco­ne­guda amb el Car­les Riba una tra­jectòria poètica con­so­li­dada. El guardó (dotat amb 3.000 euros) és un dels més pres­ti­gi­o­sos del país i enguany la par­ti­ci­pació ha pas­sat de 50 a 74 ori­gi­nals pre­sen­tats. El jurat va subrat­llar la “recerca del jo poètic” que fa a Un lloc a l'ombra.

Dedeu, jove sor­presa

Una de les sor­pre­ses més agra­da­bles d'aquesta edició és la debu­tant Alba Dedeu (Gra­no­llers, 1984), que ha obtin­gut el Mercè Rodo­reda amb el recull de con­tes Gats al parc. El jurat va des­ta­car la “veu per­so­nal, nova i ori­gi­nal” d'una nar­ra­dora que ha sorprès amb el seu estil, i la manera d'abor­dar temes com la família, la rutina labo­ral o el sen­ti­ment de culpa. Dedeu és lli­cen­ci­ada en medi­cina però tre­ba­lla com a tra­duc­tora: “Vaig dei­xar la medi­cina perquè m'interes­sava més la vida dels paci­ents que no les seves malal­ties”.

El Folch i Tor­res de novel·la infan­til l'ha gua­nyat el flau­tista David Nel·lo amb Ludwig i Frank, la història de dos nens “pecu­li­ars” de clas­ses soci­als molt dife­rents que esde­vin­dran amics. El jurat en va valo­rar la “sen­si­bi­li­tat extrema” de l'autor.

El Joa­quim Ruyra de nar­ra­tiva juve­nil l'han gua­nyat Sal­va­dor Macip i Sebastià Roig amb Ullals, un relat que beu del ter­ror de sèrie B i que està ins­pi­rat en fets reals, el tracte bru­tal que rebien infants ingres­sats en un refor­ma­tori de l'Alt Empordà.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.