Innovació d'ahir i avui

Innovació és una paraula que està en boca de tothom, eslògan incombustible de la societat del segle XXI. La innovació, però, té un precedent clar en les avantguardes de principis del segle XX, un corrent artístic que va entrar a Catalunya a través d'unes galeries, les Laietanes, i d'un home: Joan Salvat-Papasseit (1894-1924). Amb la voluntat de retre homenatge a aquest artista enlluernat amb la modernitat, i de mostrar els seus vincles amb l'actual esperit d'innovació, l'Arts Santa Mònica proposa una exposició conceptual que juga amb els ítems papasseitiants i recorre una època en què “Barcelona esclata i passa de ser una ciutat menestral a ser una ciutat moderna i futura on neix la cultura urbana”, en paraules de Maia Creus, comissària juntament amb Pilar Bonet.

Salvat-Papasseit ve a ser un mèdium a través del qual penetraran el país els corrents més experimentals del moment, com ara el futurisme. “És un gran activista cultural i això vol dir un home compromès amb el seu temps, un escriptor que comença com a periodista, imbuït de les idees d'esquerres, sota el pseudònim de Gorkiano, i després desenvolupa la seva pròpia veu poètica en el marc de les avantguardes.”

La mostra, que es podrà veure fins al 3 d'abril del 2011, s'obre amb una cronologia de la vida del poeta contrastada amb la història del segle XX. Així, es pot resseguir a través de fotografies la seva infància a l'orfenat (el seu pare treballava en una naviliera i va morir quan ell tenia set anys), el seu pas per l'Ateneu Enciclopèdic Popular, “on es forma i connecta amb el pensament de l'època”; la seva tasca com a llibreter i editor a les Galeries Laietanes de Barcelona, “un espai de modernitat i connexió amb les avantguardes del moment”, i finalment el sanatori, on va provar de guarir-se de la tuberculosi que finalment se'l va endur als 30 anys, “un espai on descobreix el seu catalanisme i elabora la seva poesia més íntima, amorosa i sensual”.

Aquests tres espais emblemàtics –l'Ateneu Enciclopèdic Popular, les Galeries Laietanes i el sanatori– constitueixen el gros de l'exposició i prenen com a fil conductor les paraules de Tomàs Garcés, primer biògraf de Papasseit. En cada espai es pot veure la interpretació que cinc artistes han realitzat de l'obra del poeta. Per tractar de les Galeries Laietanes, per exemple, Isabel Barral i Jordi Canudas han confrontat la idea de progrés de principi de segle XX amb l'actual, i han imprès uns fulls seguint el format de les revistes que va editar. En un d'ells oposen la pàgina del Google amb imatges de l'acció quotidiana de tallar pa: “Segur que si Salvat-Papasseit visqués avui faria un bloc”, diu Isabel Barral.

Paral·lelament, l'exposició recull “metres de documents” amb textos com ara el Manifest Futurista contra els poetes amb minúscula, i la correspondència amb Marinetti, pare del futurisme.

Per acabar, una sala proposa escoltar les gravacions d'autors de la Nova Cançó que van popularitzar la figura de Papasseit als anys seixanta i van forjar la seva imatge actual en l'imaginari col·lectiu. “La imatge que ha de prevaldre és la d'un Salvat-Papasseit polièdric, un personatge complex i molt obert”.