El Tribunal Suprem i la llengua catalana

Les sentències del Tri­bu­nal Suprem, que s'han fet públi­ques com una espècie de “regal” de Nadal, són com una mena de cop sobre la taula en con­tra del català, en la mesura que es pro­nun­cien sobre qüesti­ons que ni tan sols els han estat sot­me­ses pels recur­rents.

El seu con­tin­gut és molt clar: el Tri­bu­nal Suprem declara el dret a opció del ciu­tadà, que el cas­tellà s'uti­litzi també com a llen­gua vehi­cu­lar pel sis­tema edu­ca­tiu a Cata­lu­nya, i con­demna la Gene­ra­li­tat a adop­tar les mesu­res que siguin necessàries per adap­tar, diu el Tri­bu­nal Suprem, el seu sis­tema d'ense­nya­ment a la nova situ­ació cre­ada per la decla­ració de la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, que con­si­dera també el cas­tellà llen­gua vehi­cu­lar a Cata­lu­nya.

El Tri­bu­nal Suprem, després d'ana­lit­zar el pri­mer Esta­tut d'Auto­no­mia, les dues lleis de política lingüística de Cata­lu­nya, i els diver­sos pro­nun­ci­a­ments del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal en relació amb aques­tes lleis, diu, fins aquí hem arri­bat, s'han aca­bat les mit­ges tin­tes, a par­tir d'ara el govern de Cata­lu­nya pot fer el que vul­gui, però no només ha de res­pec­tar el dret del ciu­tadà de Cata­lu­nya, –si així ho desitja– que l'ense­nya­ment es faci en cas­tellà, si nó que també ha d'adop­tar tot allò que faci falta per faci­li­tar l'opció lingüística en cas­tellà a l'ense­nya­ment.

La política lingüística del govern de la Gene­ra­li­tat a l'ense­nya­ment no ha estat mai un pro­blema de con­vivència a Cata­lu­nya; ara el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal i el Tri­bu­nal Suprem ho volen con­ver­tir en un pro­blema; volen mar­car un “sos­tre” en matèria lingüística. Si a Cata­lu­nya ens pensàvem que era millor no con­ver­tir en un pro­blema allò que no ho era, s'ha aca­bat.

El Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, mal­grat donar un caràcter inter­pre­ta­tiu a la seva sentència en matèria de llen­gua a l'ense­nya­ment, ha faci­li­tat que el Tri­bu­nal Suprem es con­ver­teixi, extra­li­mi­tant-se en les seves fun­ci­ons, en “dic­ta­dor” de quina ha de ser la política lingüística del govern de la Gene­ra­li­tat.

I s'ha extra­li­mi­tat en la seva funció, perquè, més enllà de resol­dre de forma satis­factòria per recur­rent la sol·lici­tud, inter­preta la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal i li atri­bu­eix un caràcter decla­ra­tiu que aquesta sentència no té, i ho fa per inten­tar impo­sar al govern de la Gene­ra­li­tat quina ha de ser la seva política lingüística a l'ense­nya­ment. En defi­ni­tiva, el Tri­bu­nal Suprem des­co­neix el prin­cipi de sepa­ració de poders com a norma bàsica d'un Estat democràtic.