Cap català sense consulta

Si per Reis s'intenta que cap nen es quedi sense joguina, pel 10 d'abril es bus­carà que cap català s'hagi que­dat sense con­sulta. La votació popu­lar no vin­cu­lant sobre la inde­pendència ha arri­bat a més de la mei­tat dels muni­ci­pis de Cata­lu­nya i a gai­rebé 600.000 vots, però la coor­di­na­dora naci­o­nal no s'atura i ha enge­gat una cam­pa­nya perquè les urnes pas­sin per tot el Prin­ci­pat. És un dar­rer impuls de la pla­ta­forma orga­nit­za­dora per revi­far aquest esde­ve­ni­ment social de base i pro­vo­car l'onada més potent –i pro­ba­ble­ment l'última– coin­ci­dint amb la con­sulta de Bar­ce­lona del 10 d'abril.

A rebuf de la capi­tal cata­lana, la coor­di­na­dora enco­ratja les comis­si­ons locals i comar­cals “a sumar esforços per aglu­ti­nar la força del movi­ment popu­lar i tras­lla­dar-lo a tots els pobles veïns”. Res­ten encara uns 410 muni­ci­pis per votar i ara per ara hi ha pre­vist que unes poques pobla­ci­ons facin la con­sulta el 10-A, a part de Bar­ce­lona: Bla­nes, Gavà i Bagà. Però diver­ses loca­li­tats ja estan dema­nant infor­mació per exer­cir aquest assaig del dret a deci­dir en zones fins ara poc acti­ves com el Ber­guedà, el Segrià o l'Ebre.

Que­den qua­tre mesos i l'objec­tiu és “mul­ti­pli­car” les con­sul­tes pel ter­ri­tori i fre­nar la lleu­gera tendència a la baixa de la par­ti­ci­pació, cul­mi­nant el pro­jecte ini­ciat el 13 de setem­bre del 2009 a Arenys de Munt. Des d'ales­ho­res es van pro­duir qua­tre grans ona­des, el 13-D, el 28-F, el 25-A i el 20-J; poste­ri­or­ment algu­nes de menors, i entre­mig en soli­tari va fer la con­sulta una ciu­tat de pes com Saba­dell. També sense com­pa­nyia Ter­rassa, amb més de 210.000 habi­tants, anirà a les urnes el pròxim 23 de gener. El propòsit ter­ras­senc és estar a l'altura del 13,8% de par­ti­ci­pació de Saba­dell, en espera del test deci­siu de Bar­ce­lona.

Amb Anna Arqué i Alfred Bosch de caps visi­bles de Bar­ce­lona Deci­deix, la con­sulta ja ha començat amb el vot anti­ci­pat i de moment l'orga­nit­zació només dis­posa de dades par­ci­als, però expressa una “satis­facció mode­rada”. Amb una pro­jecció encara molt inci­pi­ent, amb mul­ti­tud de punts de reco­llida, la par­ti­ci­pació esta­ria al vol­tant del 10%, tot i que el vot anti­ci­pat fet a la Bar­ce­lo­neta va superar el 20%. Bar­ce­lona Deci­deix con­fia poc amb la com­pli­ci­tat de les auto­ri­tats polítiques, sobre­tot arran de l'entrada de Pilar Fernández Bozal com a con­se­llera de Justícia. Bozal va inten­tar pro­hi­bir la con­sulta d'Arenys com a advo­cada en cap de l'Estat a Cata­lu­nya.

“El govern no només hau­ria de donar suport sinó que s'hau­ria de posar al ser­vei de les ini­ci­a­ti­ves dels ciu­ta­dans”, recorda Arqué. La coor­di­na­dora entén que juga a favor de les con­sul­tes el “dego­teig” de sentències dels tri­bu­nals espa­nyols con­tra alguns ele­ments que defi­nei­xen Cata­lu­nya. “Espe­rem que això posi les piles a la gent”, expli­quen des de l'orga­nit­zació, que cre­uen que Bozal pot tenir un paper simi­lar a la sala de màqui­nes de l'exe­cu­tiu català. Així, després d'un any i mig, amb 531 muni­ci­pis que ja han votat, amb un 18,32% de par­ti­ci­pació, un sí del 92,7% i un no del 4,8%, la con­sulta mira ara d'esprémer-se amb l'aposta final per Bar­ce­lona i amb el lema Cap català sense con­sulta, sense per­dre natu­ra­li­tat ni forçar els pobles i ciu­tats a con­vo­car la votació, sinó a faci­li­tar-la “perquè és a les nos­tres mans acon­se­guir can­viar el rumb del país”.