Cultura de fusió

Cata­lu­nya Caixa

Can­vis en la pro­gra­mació d'acti­vi­tats de la Pedrera i la cre­ació d'un nou espai sig­ni­fi­ca­tiu a Tar­ra­gona són alguns dels objec­tius de la nova Obra Social de Cata­lu­nya Caixa, resul­tat de la fusió de les anti­gues Caixa Cata­lu­nya, Caixa Man­resa i Caixa Tar­ra­gona. L'obra social con­serva les res­pec­ti­ves fun­da­ci­ons ori­ginàries amb “un pla estratègic únic”, explica la seva direc­tora, Marta Lacam­bra, que, pro­vi­nent de l'Obra Social de Caixa Man­resa ara lidera aquest pro­jecte con­junt.

L'apor­tació de cadas­cuna de les fun­da­ci­ons té un com­po­nent for­ta­ment ter­ri­to­rial en aquest cas. Men­tre la Fun­dació Cata­lu­nya Caixa té un pro­grama glo­bal per a tot Cata­lu­nya (amb el 70% d'apor­tació econòmica), el de Caixa Man­resa se cen­tra en el Bages i el de Caixa Tar­ra­gona en les comar­ques tar­ra­go­ni­nes, amb el 15% d'apor­tació cadas­cuna.

Tenint com a fars edi­fi­cis tan simbòlics com la Pedrera, de Gaudí, a Bar­ce­lona, i el com­plex de Món Sant Benet, al Bages, aquesta obra social opti­mit­zarà també les tres sales d'expo­sició de la mateixa Pedrera, de la Plana de l'Om a Man­resa i la sala de la Fun­dació Caixa Tar­ra­gona. “Ima­gi­nació al poder. És més impor­tant que siguem eficaços –asse­gura Lacam­bra–. I evi­dent­ment les tres sales con­for­men una xarxa que faci­li­tarà la iti­nerància de pro­jec­tes. Ja ha pas­sat així amb l'expo­sició de foto­gra­fies d'Agustí Cen­te­lles”.

La direc­tora de l'Obra Social té clar també que a Tar­ra­gona s'haurà de crear un espai repre­sen­ta­tiu de l'enti­tat per com­ple­tar el tri­an­gle amb la Pedrera i Món Sant Benet, i aquest és un dels pro­jec­tes que creu que s'ha de pen­sar amb cura i tirar enda­vant tan aviat com sigui pos­si­ble.

Pel que fa a la Pedrera, Lacam­bra està con­vençuda que ha de con­ti­nuar man­te­nint el paper cen­tral que ha tin­gut fins ara en el món artístic i cul­tu­ral bar­ce­loní i català, però també pensa que amb la fusió de les cai­xes “s'ha tan­cat un cicle per a aquest equi­pa­ment”. En aquest sen­tit, anun­cia que la pro­gra­mació de la Pedrera “ha d'evo­lu­ci­o­nar, sense que això vul­gui dir un canvi de línia perquè es defen­sarà que hi hagi una con­tinuïtat del que s'ha fet fins ara però sí que s'haurà de posar molta més intenció amb tot el que fem”. Aques­tes modi­fi­ca­ci­ons podrien afec­tar, no tant a la política d'expo­si­ci­ons, com als seus for­mats.

Com a herència de Caixa Man­resa, Cata­lu­nya Caixa ha inte­grat la Fun­dació Alícia amb seu a Món Sant Benet, un cen­tre dedi­cat a la recerca ali­mentària i a la pro­moció de la bona ali­men­tació, creat entre la Gene­ra­li­tat i Caixa Man­resa. Aquesta fun­dació, que té com a caps visi­bles el xef Fer­ran Adrià i el cardiòleg Valentí Fus­ter, serà també un dels pun­tals de la nova obra social. “Aquest és un dels àmbits que més havien cres­cut i que ens donava més visi­bi­li­tat dins de la Fun­dació Caixa Man­resa. Som molt cons­ci­ents que l'Alícia ha de con­ti­nuar man­te­nint aquest lide­ratge perquè es tracta d'un àmbit molt nou i que ens dóna molta per­so­na­li­tat”, diu Lacam­bra.

Per tal d'aug­men­tar encara més la visi­bi­li­tat de l'Alícia, es crearà un Bus Alícia, que igual que fa el Bus Gaudí difo­nent amb una expo­sició sobre rodes l'obra gau­di­ni­ana i la Pedrera per tot Cata­lu­nya, pro­mo­ci­o­narà la bona ali­men­tació arreu del país.

Quant al pres­su­post de la nova obra social, Lacam­bra remarca que no hi hagi hagut reduc­ci­ons impor­tants en aquesta arren­cada de l'enti­tat. La suma dels pres­su­pos­tos de les tres anti­gues obres soci­als abans de la fusió es movia al vol­tant dels 50 mili­ons d'euros. L'any 2010 s'han gas­tat final­ment 50,5 mili­ons, men­tre que està pre­vist que el 2011 el pres­su­post sigui de 50,2 mili­ons. “La fusió no té perquè sig­ni­fi­car grans ajus­tos”, asse­gura Lacam­bra.

Unnim

A Unnim, la marca nas­cuda de la fusió entre Caixa Saba­dell, Caixa Ter­rassa i Caixa Man­lleu, els res­pon­sa­bles de la seva obra social no estan dis­po­sats a per­dre pis­to­nada en el ter­reny cul­tu­ral. El ric lle­gat que han here­tat en forma d'equi­pa­ments sin­gu­lars i pro­gra­ma­ci­ons de per­so­na­li­tat accen­tu­ada els fa fàcil ima­gi­nar mol­tes pos­si­bi­li­tats de futur.

Però abans que el futur hi ha el pre­sent, i és obvi que s'imposa l'eficiència i no fer volar coloms. Els artífexs de l'Obra Social d'Unnim, capi­ta­ne­jats per Maria Car­de­llach, estan a l'espera de saber la dotació econòmica que se'ls des­tina aquest any. La sabran a finals d'aquest mes, i ja donen per fet que serà infe­rior a la del 2010. Però aquesta reducció no els espanta, sinó que els ha fet acti­var l'enginy. “La nos­tra volun­tat és man­te­nir-ho tot amb con­tenció de des­pe­ses”, emfa­sitza Car­de­llach. O, dit amb unes altres parau­les, la crisi es tram­pe­jarà sense reta­llar con­tin­guts, tot cus­to­di­ant el nivell d'excel·lència, però, això sí, ajus­tant cos­tos. Les tiso­res no tin­dran pie­tat de les des­pe­ses com­ple­mentàries.

La pri­o­ri­tat número u són els equi­pa­ments pro­pis. “Les nos­tres pro­gra­ma­ci­ons tenen molta qua­li­tat, i no la rebai­xa­rem”, diu Car­de­llach. En aquest “anar a totes” hi pot haver per­ju­di­cats, com ara algu­nes enti­tats amb les quals se sig­nen con­ve­nis. És pro­ba­ble que se'ls redu­ei­xin les aju­des.

A Unnim pre­su­mei­xen d'equi­pa­ments cul­tu­rals, dos dels quals de llarga tra­jectòria (el Cen­tre Cul­tu­ral Unnim, a Ter­rassa, i l'Espai Natura Unnim, a Saba­dell) i un ter­cer inau­gu­rat fa poc (l'Espai Cul­tura Unnim, a Saba­dell).

El Cen­tre Cul­tu­ral posarà l'accent en els espec­ta­cles, les expo­si­ci­ons i els pro­gra­mes pedagògics, en la línia de l'antic Cen­tre Cul­tu­ral que Caixa Ter­rassa va inau­gu­rar el 1980. La dansa, per posar l'exem­ple més il·lus­tra­tiu, ha estat i seguirà sent un refe­rent clau en la pro­gra­mació del Cen­tre Cul­tu­ral, que també té molta cura del tea­tre, la música clàssica i els con­certs per a públics més joves i fami­li­ars.

L'Espai Natura, també de per­fil molt defi­nit, és una finca de 86 hectàrees de bosc pro­te­git que l'any 1968 Caixa Saba­dell va sal­var de l'espe­cu­lació urbanística i la va con­ver­tir en un cen­tre d'acti­vi­tats ambi­en­tals. Comprèn la Masia de Can Deu, el Museu de la Vida al Camp, el bosc de Can Deu, la granja i l'església de Sant Vicenç de Ver­ders, recu­pe­rada del pantà de Sau. Famílies i esco­les doten de gran vita­li­tat aquest espai.

I l'Espai Cul­tura és l'equi­pa­ment que “mira cap al futur”. Està ori­en­tat a la recerca, l'expe­ri­men­tació, la inno­vació i les noves tec­no­lo­gies, en un encre­ua­ment de dis­ci­pli­nes que el fa únic per gene­rar nous conei­xe­ments. Inau­gu­rat a finals del 2009 després d'una intensa reforma, ocupa un edi­fici moder­nista del 1910 que Caixa Saba­dell va encar­re­gar a l'arqui­tecte Jeroni Mar­to­rell. L'any pas­sat, l'Espai Cul­tura va des­ple­gar les seves acti­vi­tats a mig gas i és al llarg d'aquest 2011 que s'impo­sarà amb tota la seva ener­gia amb con­ferències, debats, semi­na­ris i expo­si­ci­ons.

A més d'aquests tres grans equi­pa­ments, la nova caixa dis­posa d'una xarxa extensa d'audi­to­ris, bibli­o­te­ques, aules de cul­tura, esco­les de pin­tura i sales d'art. Quant a acti­vi­tats, n'hi ha de tan simbòliques com el Premi Sant Joan Unnim, una de les cites literàries més impor­tants del país.

Unnim ha deci­dit que les tres obres soci­als inte­gra­des man­tin­guin la seva auto­no­mia. Així, el 75% del pres­su­post el ges­ti­ona cada Obra Social per des­ple­gar les acti­vi­tats en el seu ter­ri­tori històric propi. El 25% l'admi­nis­tra la direcció cen­tral de l'Obra Social, i es des­tina a acti­vi­tats per a tot el país. Per dir dos exem­ples, la direcció de l'Obra Social d'Unnim es res­pon­sa­bi­litza de la con­vo­catòria d'ajuts i del fes­ti­val Etni­val, que es fa a Girona i que, abans de la fusió, era l'Obra Social de Caixa Saba­dell qui l'impul­sava.

I és que més enllà dels ter­ri­to­ris històrics de les tres cai­xes, Unnim vol ser més pre­sent que mai a tot Cata­lu­nya, amb un pro­grama iti­ne­rant de 60 con­certs, un cen­te­nar d'expo­si­ci­ons, 20 pro­jec­ci­ons de pel·lícules del Fes­ti­val Unnim de Cinema de Mun­ta­nya, que es fa a Torelló, i con­ferències.

La Caixa/Caixa Girona

Molts mesos abans que s'iniciés el procés que va aca­bar amb l'absorció de Caixa Girona per La Caixa, aquesta última enti­tat va ini­ciar les obres de reforma del seu casal d'avis a la plaça Poeta Mar­quina, molt a prop de l'estació de tren de Girona, perquè fos la seu del Cai­xafòrum gironí. La reforma d'aquest local, que havia de trans­for­mar l'antic tea­tre del casal en un audi­tori, entre altres acci­ons, es va atu­rar abans de l'estiu pas­sat per un con­flicte amb els veïns sobre una sor­tida de fums. Aquest parèntesi ha ser­vit també als res­pon­sa­bles de La Caixa per refor­mu­lar el pro­jecte: pot­ser tant, que és pos­si­ble que el Cai­xafòrum de Girona no acabi tenint la seu en aquest local, força cèntric però amb tan poc encant com el seu entorn imme­diat, sinó en la joia de la corona de l'extinta Caixa Girona: la Fon­tana d'Or. Aquest antic palau del car­rer Ciu­ta­dans, amb les seves sales d'expo­si­ci­ons i una sala d'actes ben amor­tit­za­des fins ara, és una tria lògica tenint en compte diver­sos fac­tors: la seva loca­lit­zació dins la ciu­tat; els seus espais per a expo­si­ci­ons i altres acti­vi­tats, prou amplis i adap­ta­bles a les cir­cumstàncies, i evi­dent­ment també l'impor­tant currículum expo­si­tiu de la Fon­tana d'Or, tot un refe­rent per als amants de l'art més enllà dels límits de la ciu­tat.

La Caixa ha mani­fes­tat en tot moment la seva volun­tat de pre­ser­var els pro­gra­mes impul­sats fins ara per Caixa Girona a la seva demar­cació, tant en l'àmbit social i assis­ten­cial com en el cul­tu­ral i artístic, però evi­dent­ment hi haurà alguns can­vis que es pre­ve­uen ine­vi­ta­bles. Per exem­ple, és més pro­ba­ble que el Fes­ti­val Jar­dins de Cap Roig canviï d'ori­en­tació, no només perquè Con­cert Stu­dio (Fes­ti­val del Mil·lenni) fina­litza aquest any el seu con­tracte vigent amb Caixa Girona per a la gestió del fes­ti­val empor­danès, sinó perquè tots els grans fes­ti­vals d'estiu estan revi­sant els seus for­mats d'acord amb la nova rea­li­tat econòmica.